En el moment que vaig saber que havies de néixer, ja et vaig imaginar com ets. I no solament en l'aspecte físic sinó en la teva forma de ser. Es varen acomplir els meus desitjos i de veritat que ho agraeixo. Sembla que va ser ahir, quan embolicada en una tovallola et van arraulir en els meus braços i a pesar d'haver viscut mil vegades en la meva ment aquest moment, mai vaig poder imaginar la gran emoció en saber-me pare. Sembla que va ser ahir, i ja tens 18 anys.