Small Image
9894
paged,page-template,page-template-blog-small-image,page-template-blog-small-image-php,page,page-id-9894,page-child,parent-pageid-18662,paged-138,page-paged-138,bridge-core-2.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-23.3,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Small Image

Jordi Pujol, indiscutiblement el mes prestigiós polític català de tots els temps, sabia igual que els seus mes immediats col·laboradors que una reforma estatutària comportaria més problemes que avantatges, motiu pel qual en lloc de practicar una reforma estatutària de_gran_importància, la seva estratègia es va basar a anar millorant a poc a poc el finançament i a aconseguir alguna que altra nova competència per poc que la força governant espanyola, hagués de parlar català en la intimitat de les seves alcoves.

D'entre les moltes notícies que pululen durant aquests dies pels papers dels diaris, m'ha vingut a gust de decidir escriure unes línies sobre l'esperpèntic cas de la mare Miss Cantàbria, desposseïda del seu títol per un absurd, anacrònic, carpetovetónic i masclista requisit que prohibeix que una dona, sent mare o estant embarassada, competeixi en semblant esdeveniment, tota una declaració de modernitat i integrisme, en ple segle XXI.

Per a aquells que vivim els dies previs a la mort del Caudillo, el que està passant ara amb en Comandant, Fidel Castro, no ens és desconegut, més aviat jo diria, ens és bastant familiar. Des de la batzegada, soferta pel dictador fa ja uns quants mesos, poc o gens, excepte el que ens han filtrat des del departament de comunicacions del govern, hem sabut d'ell i des de la flaquesa, el seu germà Raúl, ha estat movent els fils del govern en el que s’endevina com una suau transició fins al que ha de ser l’època post-castrista.

El cas de RENFE és de jutjat de guàrdia, no ja pel pèssim servei que ens dona, sobretot als catalans, sinó per la falta de previsió davant unes obres que haurien de ser rebudes amb esperança i que fins que concloguin, per allà 2012, ens provocaran marejos un dia sí i a l'altre també. I és que la recent destitució del màxim responsable de l'empresa encarregada de dotar les infraestructures necessàries referent al transport ferroviari, em sembla més una actuació mediàtica que l'origen real dels mals que estem patint.

El fill del meu veí s'ha agafat un rebot de la hóstia perquè se li han fet malbé les seves sabatilles NIKE. Per la tele veig en les notícies com el divertiment en alguns instituts d'Itàlia consisteix a agredir física i sexualment a professors i companys i gravar l'esdeveniment amb un mòbil 3G d'última generació i penjar-lo després a Internet, per el gaudi de la tribu.