Small Image
9894
paged,page-template,page-template-blog-small-image,page-template-blog-small-image-php,page,page-id-9894,page-child,parent-pageid-18662,paged-137,page-paged-137,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Small Image

La notícia difosa abans-d'ahir sobre Intervida, és un cop enorme al colaboracionisme i al món de les ONG en general que pel bé de totes elles, hauria d'esclarir-se el més ràpidament possible i si al final es detectés que s'ha incorregut en algun delicte, caure sobre el/els responsables amb tot el pes de la llei.

Una de les coses que millor va realitzar el PP per als seus interessos, sobretot durant el seu segon “Aznarato”, va ser l'extensió de la seva ideologia i influència sobre la classe judicial i sobretot en l'àmbit civil, fent un ús excel·lent de les possibilitats que el organizacionisme permetia, fundacions, grups de presió etc.aconseguint d'aquesta forma, sense proposar-se'l, que al perdre les eleccions del 14M del 2004, mantenir a part dels gairebé 9,5 milions de vots una estructrura parapolítica realment potent.

Jordi Pujol, indiscutiblement el mes prestigiós polític català de tots els temps, sabia igual que els seus mes immediats col·laboradors que una reforma estatutària comportaria més problemes que avantatges, motiu pel qual en lloc de practicar una reforma estatutària de_gran_importància, la seva estratègia es va basar a anar millorant a poc a poc el finançament i a aconseguir alguna que altra nova competència per poc que la força governant espanyola, hagués de parlar català en la intimitat de les seves alcoves.

D'entre les moltes notícies que pululen durant aquests dies pels papers dels diaris, m'ha vingut a gust de decidir escriure unes línies sobre l'esperpèntic cas de la mare Miss Cantàbria, desposseïda del seu títol per un absurd, anacrònic, carpetovetónic i masclista requisit que prohibeix que una dona, sent mare o estant embarassada, competeixi en semblant esdeveniment, tota una declaració de modernitat i integrisme, en ple segle XXI.

Per a aquells que vivim els dies previs a la mort del Caudillo, el que està passant ara amb en Comandant, Fidel Castro, no ens és desconegut, més aviat jo diria, ens és bastant familiar. Des de la batzegada, soferta pel dictador fa ja uns quants mesos, poc o gens, excepte el que ens han filtrat des del departament de comunicacions del govern, hem sabut d'ell i des de la flaquesa, el seu germà Raúl, ha estat movent els fils del govern en el que s’endevina com una suau transició fins al que ha de ser l’època post-castrista.