Small Image
9894
paged,page-template,page-template-blog-small-image,page-template-blog-small-image-php,page,page-id-9894,page-child,parent-pageid-18662,paged-129,page-paged-129,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Small Image

A principis dels anys 90 i com a conseqüència de la crisi que va patir el sistema financer de Japó, es van idear uns productes de "inversió" que avui coneixem com Fons de titulització d'actius (Pràctica de crèdit indirecte). El funcionament d'aquest tipus de productes és simple, les entitats financeres exerceixen d'intermediàries entre aquells que volen un crèdit per a adquirir un habitatge principalment i qui estan interessats a invertir en productes, amb un interès més alt al de la mitjana del mercat, però també a assumir mes riscos.

Quan el 22 de Novembre de 1975 es va fer efectiva la disposició successòria del "Generalísimo" en favor del monarca Juan Carlos I, s'explica que aquest va arribar a la prefectura de l'estat amb una mà davant i una altra darrere. La monarquia espanyola havia estat absent des de la constitució d'Espanya com república i els posteriors 40 anys de dictadura i en tot aquest temps havia "subsistit", en el seu palauet de Estoril, gràcies a les "col·lectes reials" a les quals contribuïen generosament, la noblesa europea i l'alta burgesia espanyola.