Medium Image
607
paged,page-template,page-template-blog-small-image,page-template-blog-small-image-php,page,page-id-607,page-child,parent-pageid-18662,paged-138,page-paged-138,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Medium Image

El cas de RENFE és de jutjat de guàrdia, no ja pel pèssim servei que ens dona, sobretot als catalans, sinó per la falta de previsió davant unes obres que haurien de ser rebudes amb esperança i que fins que concloguin, per allà 2012, ens provocaran marejos un dia sí i a l'altre també. I és que la recent destitució del màxim responsable de l'empresa encarregada de dotar les infraestructures necessàries referent al transport ferroviari, em sembla més una actuació mediàtica que l'origen real dels mals que estem patint.

El fill del meu veí s'ha agafat un rebot de la hóstia perquè se li han fet malbé les seves sabatilles NIKE. Per la tele veig en les notícies com el divertiment en alguns instituts d'Itàlia consisteix a agredir física i sexualment a professors i companys i gravar l'esdeveniment amb un mòbil 3G d'última generació i penjar-lo després a Internet, per el gaudi de la tribu.

Quan encara no s'han apagat les conseqüències de la invasió de L'Iraq per part dels EUA, ans al contrari, els morts van incrementant-se cada dia que passen, la BBC va posar de manifest ahir el que el nostre company Jon Kepa ens havia avançat diverses setmanes abans, el pla d'atac a Iran pel cèlebre programa nuclear.

Us ho haig de confessar, estic acollonit !!, després de tenir que sentir a l'Imma dient l'imbecil·litat aquella de l'antisistema, aquesta setmana em desperto de la migdiada amb l'asseveració de l'encarregat de l'ordre pùblic a Catalunya i el màxim responsable dels Mossos, en relació a la legalització de TOTES les drogues, en Joan Saura, que porto dos dies sensa cluclar l'ull.

No puc evitar-ho, cada cop que veig per la tele a la Pilar Rahola, em ve a la ment la imatge d’aquells venedors de l’oest que encolomaven l’elixir que servia per a tot els quatre babaus que tenien la desgràcia de ser enxampats amb la guàrdia baixa, haig de confessar però no em passa quan llegeixo un article seu, potser en no veure-li la cara, aquella ànsia per a localitzar la càmera que l’està enfocant, possicionar-se amb el seu perfil bo (quin?) i solemnement acabar una frase rodona.