Llogaret Global
21187
post-template-default,single,single-post,postid-21187,single-format-standard,bridge-core-2.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-22.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

Llogaret Global

Llogaret Global

A la fi dels seixanta, el filòsof canadenc Marshall McLuhan va encunyar el terme “Llogaret Global” per a descriure la interrelació de l’home en l’àmbit mundial a través dels mitjans electrònics de comunicació. Va néixer la base de la Globalització o el que en els països llatins en diem Mundialització.

El concepte, entès com el procés d’equiparació mundial sobre la base d’elevar els nivells de benestar d’aquells considerats com el tercer món, tendia en la teoria, a l’eliminació de les desigualtats socials, la independència econòmica de països tercers, la transmissió del coneixement, sobre la base del desenvolupament tecnològic, que havia de ser el vehicle que cohesionés tot el projecte, era la plasmació de la idea de l’Edén o Paradís en la nostra idea religiosa o el de la Utopia en el de l’agnòstic, alguna cosa realment difícil de realitzar, sinó impossible.

La posada en pràctica del model, s’ha estat portant a terme des del punt de vista econòmic, convertint el planeta, en un immens mercat què produeix més barat, sobre la base de traslladar la producció cap a zones sense cap regulació sociolaboral i transportar el producte ràpidament i al menor cost possible als centres de consum, o sigui a Occident i per la circulació sense traves, per canals electrònics del concepte “capital”. Internet ha contribuït moltíssim a això.

El model triat, curiosament ha obtingut els resultats inversos que perseguia McLuhan, augmentant les desigualtats, creant nuclis econòmics potents i depauperades perifèries, fomentant els moviments migratoris, devastant el nostre ecosistema malmetent els oceans, enverinant l’aire que respirem i substituint els governs estatals, simples putxinel·lis del poder real per la tirania de les multinacionals, tot això protegit per un poder militar i tecnològic omnipotent, concentrat com no podia ser d’altra manera en els EUA, la plasmació de les teories de la mundialització en el sentit més neoliberal possible.

Suportat per la tecnologia de les telecomunicacions per una banda, s’han desenvolupat els sistemes i xarxes que permeten fluir els capitals, efectuant les transaccions multimilionàries en terreny virtual i en qüestió de micro segons traspassar d’una punta a l’altra del món imports molt més superiors que els pressupostos anuals del qualsevol país sense cap control. La producció s’ha anat recol·locant en aquells territoris on les lleis mediambientals són més permissives i la pobresa campa a plaer pel que representen sous baixíssims, manca absoluta de drets laborals i cap protecció social, el que coneixem en occident com deslocalització.

Un principi econòmic aconsellava i ho dic en passat, situar els nuclis de producció el més proper possible a l’instant de consum, el mercat, i atès que aquest s’ha allunyat uns quants milers de quilòmetres alguna cosa s’havia d’inventar perquè el transport no es mengés l’augment de beneficis i deixés sense els avantatges extra que el nou model proporcionava, va néixer llavors el Low Cost. Ara tot aquest procés s’està qüestionant entre altres coses per la pujada de sous entre els treballadors asiàtics, veritable fàbrica del món i la substitució de les tasques que feien per processos de robotització, que plantegen seriosament la conveniència del retorn d’aquest nivell del procés productiu als llocs originals.

La mundialització, lluny de ser la solució de tots els nostres problemes al suposar, almenys en teoria, l’eliminació de les “barreres” legals que representaven els estats amb relació al comerç, no ha fet el pas definitiu cap a una globalització efectiva en l’aspecte social, laboral i cultural i en canvi ha sigut el vehicle de les noves guerres en l’àmbit del comerç i la tecnologia i ha obert, tal com estem experimentant en les nostres pròpies carns ara amb el COVID19, les portes a les expansions de pandèmies contra les quals ens hem vist incapaços de contrarestar.

Els espais estatals d’Occident es transformaren en grans zones comercials, Europa, els EUA principalment i el Japó han perdut el seu pes industrial convertint-se en economies de serveis que produeixen poc i consumeixen en excés possibilitant el creixement desbocat de països com la Xina o Korea, dels que tots plegats ens hem fet dependents, ja que son de facto monopolis industrials que acumulen tota classe d’oferta, la de material sanitari que ara ens manca, aquest és el nou model econòmic en el qual per sobre dels estats es situa el negoci o el que és el mateix, la dictadura de les multinacionals, ni més ni menys.

És significatiu que quan l'”home” ha d’escollir, gairebé sempre s’inclini per l’opció errònia, segur que si McLuhan hagués vist el desenvolupament del seu “llogaret global”, hauria escrit primer un tractat de seny a manera de manual per a dur-lo a la pràctica, perquè avui dia d’això, anem més aviat escassos.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment