De part de la Terra ….
21178
post-template-default,single,single-post,postid-21178,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.3.1,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.7.8,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

De part de la Terra ….

De part de la Terra ….

Porteu anys, contaminant rius i mars, embrutant l’aire que respireu per viure, extingint espècies d’animals, matant els boscos que us regalen l’oxigen i deixant-vos morir els uns als altres en el mar. Engegant guerres de difícil justificació per trossos petits de terres, en el nom de Déus inventats i de falses banderes ….. i us en sorpreneu ara?
 
Us heu descol·locat tant en el moment de sentir-vos febles i desprotegits davant un petit microorganisme que us ha parat en sec, què paralitzats i agafats de la ma reseu per a no emmalaltir escoltant el repport de morts i infectats del dia abans i us sabeu impotents per aturar les conseqüències que heu provocat per voler ser més rics, més poderosos més guais …. quin collons de babaus!
 
Heu tornat a viure aquelles pors que ja havíeu oblidat i la feblesa que sent el que no es pot defensar davant l’amenaça ni amb tot l’arsenal que fabriqueu, rifles, tancs, míssils d’abast mitjà i d’altres merdes. Us sabeu tant petits ara com el tamany de l’amenaça que us ha fet col·lapsar i en un gest desesperat us aplegueu cada dia en els balcons de casa, sobre uns carrers deserts de cotxes i de gent per a picar de mans com l’ofrena als deus que us han oblidat ….
 
I quan tot això hagi passat, penseu per un moment en l’acte de legítima defensa al que m’heu obligat i trieu si d’ara endavant continuareu vivint igual o mai més voldreu renunciar a la necessitat de sentir-vos a prop els altres, de saborejar l’aire net que aquests dies respireu, a notar en la cara l’aigua fresca del ploure i mostrar-vos fins a l’infinit amb l’essència íntima de ser humans, com els d’abans ….
 
I prenent el ferm propòsit de canviar, feu fora el que us impedeix viure de la ma d’una natura amiga i retrobeu el simple l’al·licient de la vida passejant pel bosc, trobant el temps que us manca per a gaudir de l’amistat, practicant la solidaritat i ajudant sense mesura els que pateixen, sentint l’escalf del sol dels matins a la cara i la reconfortant energia de l’abraçada dels que us estimeu ….
 
feu memòria d’ara endavant ….. si us plau …. i perdoneu però era la única manera …
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment