Els díes d’Octubre

Els llibres del Jordi Turull (“Persistim”) i del periodista Ernesto Ekaizer (“Catalunya, año cero“) posen al descobert un relat desconegut i sorprenent en el qual s’exposa sense embuts el paper que els protagonistes d’aquells dies varen tenir i la poca confiança en la relació que mantenien. Detallen les intencions de tornar a l’autonomisme d’Esquerra i PDeCat i la confabulació per a fer-ho des d’unes eleccions convocades pel MHP KRLS, condició necessària per a presentar-lo com el traïdor al Procés, que presentés Esquerra com a única opció independentista fiable i de retruc treure’s el pitjor enemic en clau catalana i espaÑola, era l’acord amb el qual tant s’havia especulat i al que s’havia arribat entre els vicepresidents Junqueras i Soraya Saenz de Santamaria.

Escriuen tambè la decisió de KRLS veient-se venir el marró, de proposar a Esquerra assumir la presidència i la seva dimissió per tal de garantir el seguiment del full de ruta que s’havia marcat mesos abans i que ens havien de portar a la República, la reacció dels que veient com el pla original se’ls anava a la merda amb l’amenaça d’abandonar el govern, van deixar al President sol i com Carles Puigdemont va decidir declarar la República el 27 i assumir la situació d’un exili llarg i el plantejament de la lluita al cor d’Europa com alternativa. Només quatre dels consellers d’aquell govern li compraren el relat i tres es varen establir com exiliats a Brussel·les, Clara Ponsatí va tornar el seu treball com a professora universitària a Escòcia, la decisió de la resta d’entregar-se en la confiança que tot plegat quedés en unes inhabilitacions i prou i que al final es varen convertir en presó preventiva, judici sumaríssim i condemnes de molts anys pels empresonats.

Si tot això es confirmés inhabilitaria a molta gent en el lideratge de l’independentisme per haver-nos mentit a tots plegats tots aquests anys.

Suposo que Carles Puigdemont no parlarà perquè és dels pocs que té una visió d’estadista i sap que si ho fa, s’haurà acabat la mínima opció d’unitat i serà la fi del projecte independentista, posar Catalunya pel davant, cosa que queda molt bé en un eslògan electoral però que no en tots els casos era l’objectiu.

I ara tenim Esquerra negociant amb Sánchez la investidura ….. em sembla que ens haureu d’explicar un munt de coses, nois!!