02 des. Gerros xinesos
Costa, quan s’ha assolit un nivell de rellevància alta en l’àmbit per on algú es movia, deixar d’estar en un primer pla, renunciar a la influència sobre els altres i marcar opinió de les coses. L’admiració és com una droga que costa més deixar que l’heroïna i quan s’han experimentat els seus efectes es difícil l’abstinència.
Passa amb els que s’han dedicat a l’esport, l’espectacle o la comunicació, però també i molt més en política veure els que abans eren líders fent el ridícul com aquelles prima dones que s’operen fins a les ungles per no voler envellir, és un espectacle al que desgraciadament ja hi estem massa acostumats.
La presidència del govern a espaÑa té uns efectes devastadors en qui l’ostenten, ni les portes giratòries ni les momes a nivell de sous i privilegis compensen la irrellevància que es pateix quan pleguen i quan algú que ha tastat el màxim nivell de poder l’ha de deixar, no se’n saben estar. De tant en tant els llegim pontificant en algún diari de la corda o els escoltem en tertúlies de ràdios privades del grup que els paga o passejant l’aspecte de mòmies en algún canal de televisió intentant colar els missatges d’ultratomba per marcar paquet i fer-nos evident que ells encara tenen algun tipus d’influència.
Però no deixen de ser epístoles del passat de velles glòries encarcarades que no han après a reciclar-se en els nou rols i deixar que els d’ara s’equivoquin. Faria posar vermell qualsevol que des de la presidència promocionés el terrorisme d’Estat, o l’entrada en una guerra de la qual encara n’estem pagant les conseqüències per les falses armes de destrucció massiva. Ambdós a més amb el comú d’haver estat caps d’organitzacions mafioses que han escurat els diners públics sense cap vergonya, fins que en algun cas els han enxampat.
Amb aquest historial qualsevol persona normal procuraria passar desapercebut, callar i viure de la més que generosa pensió amb la que se’ls ha premiat, cuidant els nets i anant a jugar a botxes però la temptació d’intervenir en el present des del passat és massa gran per els qui l’ego no els deixa ni cordar-se les calces …..
No Comments