Joguina trencada
20913
post-template-default,single,single-post,postid-20913,single-format-standard,bridge-core-3.3.2,qi-blocks-1.3.5,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.8.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.8.3,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Joguina trencada

Joguina trencada

En el 77 quan anava al Vicens Vives de Girona, em vaig iniciar en la lluita política pel cas de “la Torna” i el Consell de guerra que els militars varen obrir al director dels Joglars, Albert Boadella. El motiu, haver-se mofat de la guàrdia civil en una escena en la qual n’apareixien una parella ebris i amb caretes. Es va generar una campanya per la Llibertat d’expressió que estirada fins als nostres dies encara tindria tot el sentit del món.

Un parell d’anys després de les garrotades dels grisos i de les esbroncades del meu pare que no em volia veure ficat en política, vares néixer tu, en una Autonomia recuperada en la qual, es gestionava l’educació. Per un acord entre partits el model de la nostra escola fou la immersió, que feia que tots els nens acabessin l’escolarització obligatòria dominant les dues llengües oficials, el català i el castellà i amb nocions prou altes d’una tercera llengua que ens convertien a gairebé tots, com a mínim en trilingües. Jo no el vaig tenir aquest privilegi ….

Entrat en política en boles i molt jove, aplegant els suports d’aquells que això del català els tocava molt els collons de rebotats del PSC i de la mà d’un Albert Boadella cabrejat amb en Pujol perquè va preferir al Flotats com a director del TNC va decidir fer-lo enemic a ell i el catalanisme que li havia donat suport un parell d’anys enrera pel cas de la Torna. Tot i ser fruit de la immersió lingüística i expressar-te en un castellà perfecte aprés en la nostra escola, vares fer de la falsa repressió cap aquest idioma l’arma contra una convivència que havia estat exemplar, fins i tot en un Parlament a on el Partit Popular parlava en català. Aquest va ser el nord d’un partit com Ciudadanos que ha mutat des de la social democràcia a un buti barreig que pacta amb l’extrema dreta governs i coalicions..

I el salt a la política espaÑola va ser la inflada definitiva de l’ego que et va fer creure l’Obama blanc, els 57 escons de l’Abril et varen fer embogir definitivament, et veies a Moncloa com el Capitán Araña d’una espaÑa reaccionària i repressora incapaç d’articular ni una sola proposta perquè el conflicte amb la gent amb la qual vares créixer i de les que vares aprendre tan poques coses, s’arreglés, arrencar llaços i pancartes i buscar la provocació permanent al carrer i la denúncia, res més . La supèrbia mostrada per la incapacitat de pactar ni amb el PSOE un govern que hagués sigut el millor remei per aquesta espaÑa a la que tant t’estimes et va fer perdre el suport de la gent i d’un IBEX que ja n’estava fins a la gorra de finançar-te per a res. Espero que n’hàgiu après.

Una cosa bona t’haig de reconèixer, no sé si per honestedat pròpia o empès per d’altres que volen intentar reflotar el vaixell, has dimitit, per sort ja ets història, una pàgina negra d’una espaÑa molt fosca, que ha portat la confrontació, el conflicte i la baralla grollera com a maneres de fer. L’herència d’un polític mediocre que es va creure déu però que ha acabat sent una joguina trencada.

Bon vent t’apreti, Rivera!

 

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment