
21 oct. als nostres joves
Moltes gràcies, per tornar-me la fé, les ganes de lluita i l’esperança, per no rendir-vos, per ensenyar-me tantes coses en tant poc temps que no sé si quasi als meus 60 anys podré retenir-les, assimilar-les i fer-ne lliçó de vida d’aquí en endavant..
Moltes gràcies per no tenir por, per lluitar per la nostra terra en combat desigual, de vespre, pels carrers dels nostres pobles i ciutats, plantant cara a un poder feixiste i violent al qui heu descolocat com mai a la vida havíem sabut fer nosaltres.
Moltes gràcies per la valentia i el coratge, parant amb les costelles la repressió d’un estat que s’esmicola i fer-me veure que quan s’estira una estaca podrida per un i altre costat, sigui gegantina com aquesta, acaba tombant
Moltes gràcies per tanta dignitat, per no rendir-vos, per no baixar la guàrdia per alçar tossudament els braços, per no deixar-vos enganyar com varem fer nosaltres.
Moltes gràcies per fer-me reviure els dies de lluita dels meus setze anys, en el Vicens Vives de Girona, i per fer-me veure que el règim què creiem havíem matat només s’havia mutat per seguir-nos reprimint amb la forma d’una democràcia bastarda.
Moltes gràcies per ser com sou, revolucionaris, compromesos, lluitadors i valents i per encomenar-me una mica d’aquest coratge que desbordeu, per deixar de banda polítics covards que conspiren en habitacions fosques pactant amb l’enemic i saber trobar el camí cap a la nostra llibertat sense ells.
Moltes gràcies per no defallir, per estirar el sentiment de pàtria i fer-me sentir adolescent altra vegada, per convidar-me a les barricades, a fer meves també les vostres batalles i per voler guanyar, per tots plegats.
Quan sigui gran, jo vull ser com tots vosaltres. De tot cor us estimo!!!!!
No Comments