17 maig un tiu normal
Sóc dels què han crescut entre contradiccions i incerteses, dels què procuren no fer mal ningú ni que n’hi en facin, dels què s’emocionen fàcilment sense fer-ne faramalla i què s’esforcen a parlar clar sempre i a no amagar-se de res. Dels què lluiten més que dels que somien i trien tocar de peus al terra en comptes de fer volar coloms.
Dels què els costa transmetre el que senten i no saben llegir massa bé els senyals que els arriben, dels què parlen més amb els ulls i apaguen la veu, dels adictes als delators silencis d’aquelles pors amb les que he fet vida des que era un nen.
Dels què s’han fet experts a cops d’un mestratge rígid en mutar en recança l’espontaneïtat d’obrir-se, dels què no es mostren febles i vulnerables per a no patir en excés, dels què no han descobert fins a massa gran la intenció en l’amistat d’una abraçada i la tendresa del petó d’un amic.
Dels què es donen en tot a aquells que saben acaronar-los l’ànima i els fan sentir estranya la emoció gens esquerpa d’un bes, dels què els dol el cor quan estimen i aprenen que la vida és garrepa en regalar-te més il·lusions de les que et pren.
Dels què han aprés la solitud en l’enyor d’una pell, modelant la vida esquitxada de somnis i a reviure fins a l’infinit l’estremidora tendresa d’un t’estimo dit a temps …..
….. un tiu normal …..
No Comments