I te n’adones

28 abr. I te n’adones

I te n’adones de cop, quan una veu recent et remou la vida, passant de puntetes pel teu costat, sense fer soroll, com si no hi fos. I fa que se t’obrin els ulls buscant-la i què els batecs del cor s’accelerin, adolescents i folls.

I te n’adones de sobte quan una rialla nova t’agafa de bracet, t’envolta, t’abraça, t’engronxa, quan et trobes jugant sota la pluja, mullant-te la cara corrent de nit per carrers que desconeixies i ni t’importa.

I te n’adones quan sense saber perquè, canvies el gest adust i sec per alegria, els ulls et brillen i oblides silencis i pors. Els sentiments no et confonen i passen lleugers pel mig d’aquell cap que no para de donar voltes (….. masses voltes…) i el que t’abriga es torna tranquil, seré, transparent i calm.

I te n’adones quan dolces pessigolles irrecognoscibles et travessen l’ànima de punta a punta i estas content, t’emociones, de nit fins a l’albada, avui, demà, demà passat ……. i te n’adones.