02 oct. Això és entre tú i jo, Espanya
Ahir en arribar a casa de fosc i tard, no vaig poder més i em vaig ficar a plorar com un nen petit, massa tensió acumulada en tot el dia.
A estones vaig tenir por, d’altres ràbia i impotència però per sobre de tot em vaig sentir identificat amb el poble del que en vull esser part per sempre més.
Els cops de porres, gas i les vexacions que l’Estat espanyol ens va sotmetre ahir i que hem patit de manera personal, no les oblidaré mai!! Això és entre tú i jo, España!
No em volien català i varen fer venir els seus sicaris per a fer-me baixar el cap i el que varen aconseguir, ben al contrari, és que tots els que erem allà els mirèssin directament els ulls amarats d’odi i ganes de fer mal i amb un sonriure a la cara i els braços alçats, els fèssim fora de la nostra ciutat, del nostre país i de les nostres vides, per a sempre més.
Bon vent i barca nova, assassins!!!
No Comments