La tieta del Serrat

24 set. La tieta del Serrat

La tieta del Serrat una mica atrotinada ja, mira el seu nebot, el noiet del poble sec que no va voler cantar el “Lalala” a Eurovisión si no era en català i no el coneix.

Potse per la gorra pijo-flauta, encara que la moda no fa la cosa, o perquè no reconeix el que diu i no es cansa acompanyat del seu amic pro taurí, què el referèndum és una farsa perquè no té prou garanties mentre a la tele es veu la Guàrdia Civil intentant crear el caos a les institucions catalanes, a toc de saltar-se totes les lleis que Joan Manuel volia per a garantir el referèndum de diumenge vinent, cada loco con su tema, si…. si

I és que els revolucionaris de carrer, quan fa vint anys que en tenien vint i altres vint, es tornen activistes de saló d’hotel de cinc estrelles i fan la revolució amb un Gin-tònic a les mans i mentre tant la seva tieta, amb les mitges per la circulació, el melic ortopèdic que li han posat en un centre d’aquells de l’ICSS que ens volien fotre a la merda, amb el taca-taca i les amiguetes, van fent via al carrer per cridar per la seva llibertat amb les estelades a l’esquena al costat de convergents burgesos, cupaires antisistema, universitaris revolucionaris i republicans.

I la brigada del taca-taca, la tieta i les seves amigues de cafès de tarda i brisques, baixen cap a la Rambla tot cridant I, INDE, INDEPENDÈNCIA, amb genolls i esquenes empastifades de reflex, cridant contra els franquistes i sentint-se bullir la sang com si tinguessin vint anys i per evitar el mal d’ossos, farcidetes de Voltaren, VOLTAren, VOTAREM, VOTAREM i VOTAREM!

Il.lustració, Lucas Nine