Sé

03 nov. Sé

Sé que de vegades no ens entenem, que no ens mirem amb els mateixos ulls i fins i tot el que pensem ens separa. No voldria ser groller, ni cridar ni emprenyar-me. Ni ser tampoc massa futil, superficial o pallús. Cada cop valoro més estar tranquil, no saps quant em fa falta fer-me absent de mi mateix, respirar profund amb els ulls tancats i mirar-me per dins. He après a estar sol, a comptar les hores mentre passen, a sentir la foscor i la llum sense necessitat d’explicar-les ……. a ser jo.

A descobrir-me en la mirada tots aquells secrets guardats a dins, sentiments amagats per no embogir i fer-me vulnerable.  De la covardia eterna d’aquell infant rient feliç ignorant-se. I ser per sempre així, sense por, tu, jo, un, l’altre …. diferents.

N’hem d’aprendre a estimar-nos sols, a buscar per dins el que ens fa lleugers com plomes, senzills i acostar-nos a la llum que no hem volgut brillant, ser l’essència important de pensament, de futur, de present ….. i no esperar massa.