07 febr. Ensenyar el joc
El millor argument pro independència és la intransigència del Govern d’Espanya cares a una hipotètica negociació pel referèndum que s’ha de fer, Sí o Sí. Els catalans que estem per fotre el camp quan més de pressa millor, hauríem de donar les gràcies permanentment pel capficament en el NO de l’altra banda i no solament en això, si no per l’oportunitat de la bateria anticatalana (Llei d’educació, Balances Fiscals, etc..) que prové de l’executiu en un moment en que el que aconsellaria el sentit comú seria no tibar massa la corda, però està vist que la subtilesa no és una característica de l’espanyol que mana o crea opinió.
Les declaracions del Conseller Homs ahir a la COPE jo les emmarco en aquest escenari, arribant fins i tot a proposar un acord per a poder comptar els vots de tota Espanya sabent que ens diran que NO. I arribats al punt de no retorn que jo crec que hem ultrapassat ja fa estona això s’aboca a una DUI que és finalment l’objectiu marcat des de l’inici el camí ens anirà portant poc a poc cap el 9N2014. Mai els donarem prou les gràcies a l’Estat espanyol i a molts dels seus ciutadans destacats pel posat i les maneres de conqueridors que els obliga a les postures poc generoses, insultants, agressives i barroeres que manifesten quan en tenen ocasió com l’altra dia Antonio Gala.
La lectura d’enquestes interessades que sumen a les opcions del NO, els vots en blanc, nuls i les abstencions dels que es manifesten sense opció clara, ens acaben portant SEMPRE a la majoria aclaparant del 60% en favor del #SíSí, doncs aquesta és l’opció, l’estratègia i la forma de fer les coses, tot i que costi de veure, tot i que costi d’explicar. La clau per descodificar el que passa és la certesa de la reacció intransigent, tossuda i mesella dels habitants de la Meseta, aquesta ajuda sempre es té en compte i s’agraeix, els catalans hi tenim una mina en això.
No Comments