És possible ressuscitar l’antic PSC?

17 gen. És possible ressuscitar l’antic PSC?

Molts dels meus companys de jovent que en l’època d’institut decidiren abraçar l’opció del PSC, alguns d’ells en altes responsabilitats polítiques en l’entorn local, ahir es degueren sentir malament, molt malament. Incòmodes i molestos en veure com la mediocritat s’ha fet amb les rendes d’un partit que anys enllà representava l’inconformisme, la lluita i les ganes de fer, avui els traeix i es dona la mà en contra la llibertat de decidir del poble català amb C’s i el PP.

El component catalanista molt present en la fundació, ha anat coexistint més o menys en equilibri fins el cop d’estat encobert que l’aparell pro PSOE va perpetrar en contra Pasqual Maragall. Des d’allà el degoteig cap en fora dels catalanistes ha sigut constant fins a deixar el timó de la nau per omissió o poques ganes de lluita. Les intrigues constants del Iceta, Zaragoza, Corbacho, Chacón y Balmón han reeixit i la mediocritat s’ha apoderat d’un partit a on l’evolució que demanen les bases no hi té cabuda. La culminació del procés la varem viure ahir amb el tristíssim espectacle del NO promogut pel PSC i les amenaces i la pressió sobre els que varen ser conseqüents i votaren SI.

Els defensors històrics de l’oportunitat d’associació dels socialistes catalans amb el PSOE es deuen estar fregant els ulls veient fins on els ha portat tanta submissió i complaença, perquè molta part de la culpa de tot això la tenen ells per anteposar uns interessos que no son els seus a Catalunya. Pellach va morir fa temps, però ahir varem enterrar el PSC, en cerimònia prime time, davant de tot un país que els demanava una altra cosa.

És encara possible ressuscitar l’antic PSC? Catalunya ho està demanant.