Prestige, mal nom per un petrolier
5321
post-template-default,single,single-post,postid-5321,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.3.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.8.1,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Prestige, mal nom per un petrolier

Prestige, mal nom per un petrolier

A la fi l’Audiència de a Corunya ha decidit en sessió plenària que el tercer accident més costós en la història de la humanitat, només superat per l’accident de la Colúmbia i el de la central de Txernòbil i un dels desastres ecològics de la història de la navegació mundial de més impacte, no tenia més responsables penals que el seu capità, el quasi bé octogenari Apostolos Mangouras, que per l’edat no anirà a la presó, toqueu-me el ous (amb perdó). Els que en el seu dia foren responsables de la gestió, la plana major del PP actual més Àlvarez Cascos ni s’han assegut a les banquetes del acusats.

Possiblement aquesta mala costum de tirar a sobre dels lloms de tots nosaltres el que fan malbé uns pocs espabilats o inútils siguin conseqüència directe de la impunitat amb la que els responsables queden absolts i no ajuda gens a que veiem en la justícia res més que un poder, sumís, servil i obedient de les classes polítiques i econòmiques.

Casos com el del Prestige, la intoxicació massiva per oli de colza desnaturalitzat, els accidents de Metro de València o el de l’AVE a la Coruña o el del Rescat Financer conviden a considerar si estem exercint correctament les nostres obligacions com a ciutadans, si en l’únic moment en el que som realment importants fem renúncia de la nostra força no anant a votar o tornant a votar el mateix de sempre.

No sé si en les instàncies administratives, polítiques o civils es produirà algun resarciment del tipus econòmic i moral per a tota aquella gent a la que se li va arruïnar la vida i per aquells més de 65.000 voluntaris que varen anar a Galícia i en condicions pèssimes varen netejar les costes sense cap més compensació que l’orgull de sentir-se solidaris, però que oficialment no hi hagi cap responsabilitat penal en aquests fets, és com a mínim cuestionable, millor dit, obscè..

No sé si l’Aznar, el Rajoy o el Cascos toquen el piano, potser per aquí aconseguiríem fotre’ls la cadena perpètua o com a mínim uns quants anys!

Il·lustració d’edp.cat (foto original Vladimir Milhovic)
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

6 Comments

Post A Comment