Fer la truita sense trencar cap ou

09 nov. Fer la truita sense trencar cap ou

Jo sóc d’un poble a on de petit els veïns no tancaven les portes amb clau, a on els infants podíem anar a escola tot sols sense recança i a on quan veies de lluny el tricorni d’un Guàrdia Civil ja t’amagaves per por del que pogués ésser. No seré ingenu enyorant que el que passava fa quaranta anys no estigui passant ara perquè soc conscient, si no malament aniria, que tot ha canviat per a bé. La percepció d’evolució de la societat es nota en qualsevol entorn fins i tot en el valor que abans es donava a l’autoritat segurament per causa de la repressió.

A l’institut vaig coincidir la mort del dictador i l’esclat de llibertat que es va produir i també l’actuació d’uns cossos de seguretat manats pel poder residual feixista que es resistia a morir. Varen ser anys de lluita i d’inconsciència dels 15 anys, de curses davant dels grisos i cops de porres que ens varen generar la percepció negativa que la policia, en tant que repressora política, era dolenta. El naixement del cos dels Mossos va aixecar moltes expectatives totes elles positives de substitució d’aquella policia franquista per la nostra, per la d’aquí, anys després però hem vist que les situacions en les que han d’intervenir continuen existint i que la tasca normal dels Mossos, en tant com a policies, és la de mantenir aquesta seguretat que reclamem.

Tot i això quan llegeixo notícies com les del Raval, em poso a la pell d’aquesta gent que dia a dia surten al carrer per assegurar-nos els demés la convivència i em veig amb els seus ulls en el moment d’haver d’emprar la força per a reduir a un element violent o d’impedir una agressió, un robatori o un atracament. D’acord, ells tenen una preparació que jo no tinc per a fer-ho amb els mínims danys possibles, però els podem exigir que ho facin sempre sense conseqüències? hi ha alguna cosa oculta al darrera de tota aquesta campanya de desprestigi del cos, que tingui a veure i molt amb el procés que estem vivint en l’actualitat, interessat, orquestrat i dirigit? o és de manca de transparència de la que ens queixem?

Només una dada, en el trieni 2009-2011 a Catalunya el cos de Mossos va intervenir, entre delictes i faltes en  un total de 1.629.838 casos mentre en el mateix període varen rebre 659 denúncies de les que es varen admetre a judici 410 i d’aquestes en sortiren 29 comdemnes. Tant de bo aquestes no s’haguessin produït, millor encara, tant de bo no s’haguessin produït els delictes, però això no és pecar una mica d’ingenuitat? Un apunt, intenteu obtenir dades sobre denúncies en contra de la Policia Nacional o de la Guardia Civil i m’ho expliqueu.

M’agrada sentir-me protegit, passejar arreu a on vulgui tranquil i percebre raonablement segur l’entorn a on visc. Lamentablement els temps en que els veïns deixàvem les portes obertes i els nens anàvem a escola solets, han passat a la història, no pretendrem ara també que ens facin la truita sense trencar cap ou …

Al final els cridarem demanat-los ajut i no hi seran, i ho entendré

Il·lustració d’edp.cat (versó lliure de l’anarquista de Bansky)