No saber envellir
3675
post-template-default,single,single-post,postid-3675,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

No saber envellir

No saber envellir

És mirar el televisor i que t’entri la depressió i les neures. L’altra dia sense anar més lluny en l’intermedi publicitari d’una de les poques pel·licules que aguanto seguides sense adormir-me, una bateria de fer por em va desfilar pel davant. Quan algú com jo ha passat dels 50 i se li acut mirar els anuncis que fan se li posa com a mínim la pell de gallina amb el futur que ens presenten. Entre l’avi de la dentadura postissa que es fot les txutxes del seu net de tres en tres sense por de recollir les dents pel terra, el Julio Salinas amb aquella melena de lleó que conserva el bandarra explicant-nos que qui perd el cabell és perquè vol , els anuncis trempadors de Viagra i per a rematar la sessió el d’una parella asseguda a dalt d’un l’arbre, ja em diràs que hi foten els dos allà, per culpa dels problemes d’erecció. Hòstia tu quina mandra! cap a la nevera a menjar un iogurt, mira que ens arribem a espatllar amb el pas del temps!

Perl en el proper intermedi la cosa en comptes de millorar, empitjora, ara li toca el torn a la meva dona. Tres amigues anunciant el gel lubrificador aquell que les fa perseguir els seus marits per tota la casa quan abans se’n amagaven, la Concha Velasco i les seves amigues parlant de les pèrdues d’orina com si ho fessin del temps mentres es cruspeixen unes galetes amb cafè, del de les cremes de diferents sabors per estimular l’imaginació en les relacions íntimes de les parelles. El del compost nou que s’ha inventat una fàbrica de compreses o de tampons que no solament dissimula la mala olor sino que l’elimina, el d’aquella noia que no pot anar de ventre i el laxant se l’endú de dins la vagoneta del metro en el moment més inoportú. El nostre poder adquisitiu dona per tot això en aquesta època?. Au vinga cap a la nevera, segon iogurt!

Com que ja en començava a estar fins el cap de munt i en el tercer intermedi, -calen tants talls de publicitat en un capítol d’una sèrie de poc més de 40 minuts?-, vaig decidir agafar l’iPad i netejar-me el correu que si no se m’acumulen els missatges i el primer que vaig obrir m’anunciava una herència que m’havia deixat no se qui de Nigèria, el segon d’unes píndoles miraculoses que fan perdre pes i el darrer que vaig obrir abans de marcar-los tots com escombraria em proposava un allargament del penis, ja veus a la meva edat!.

Ni esbarregats, ni calbs, ni impotents ni amb panxa, joves per sempre i avall que fa baixada, no trobeu a faltar aquells anuncis que feien ganyir les veïnes perquè Perlan era el que rentava més blanc?

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

5 Comments

Post A Reply to muntsalacimairi Cancel Reply