La sogra

05 oct. La sogra

El debat sobre aquesta tercera via que ens proposen UDC i PSC és tant fora de lloc, tant artificial com el d’aquell matrimoni que no es posa d’acord planificant les seves vacances, l’un vol viatjar per Espanya i l’altra per l’estranger. La sogra que viu a casa fa un munt de temps i que no perd l’ocasió per ficar cullerada en qualsevol discussió entre la nena i el seu marit, els proposa anar a visitar Sevilla amb AVE i que se l’emportin a ella també, obviant que aquesta és la segona part  d’un debat en el cas que es decideixi finalment Espanya com a destí.

Duran i Navarro que de potinejar les coses en saben tant o més, estan fent el mateix que la sogra, introduint un element al debat quan el que toca és decidir primer si quedar-se o fer via tots solets, si després d’exercir el dret a decidir surt Espanya ja es veurà quina via de relació es propossa, si la federal la confederal, la autonòmica potenciada o la recentralització de tot al voltant del forat negre de Madrid.

El debat que plantegen és tant absurd que fins i tot la proposta de la “sogra” Duran, la Confederal, passaria primer per que Catalunya es definís com a Estat, exercint el Dret a Decidir i després en la unió dels dos Estats en igualtat de condicions, una opció d’utopia tal que no s’ha exercit arreu del món, bé si només en el nom, (Confederation Helvetique) Suïssa. La “sogra” Navarro en canvi ens proposa la Federal en la que per definició una sèrie d’Estats decideixen associar-se, constituir un govern Federal i traspassar-li algunes funcions, justament al revés de l’Estat Autonòmic invent singularment espanyol, “genial” com va ser decidir en el seu dia, tenir un ampla de via diferent a la resta d’Europa perquè no ens envaïssin.

El que sol passar amb el pas del temps quan la sogra és la que aconsegueix el que volia cada any enganxant-se a les costelles de la nena, que arriba un moment en que el matrimoni peta o que entre els dos decideixin fer, el que els alemanys i els suecs en diuen vacances liberals, o sigui cada un per la seva via i la sogra acabi anant a petar en una residència per a gent gran.

Josep Antoni, Pere, que el people no és tonto i ja fa temps que sabem el que volem i no ens calen “sogres” ni terceres vies!

Il·lustració d’edp.cat