Que els hi donin ja, d’una puta vegada!!
5035
post-template-default,single,single-post,postid-5035,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Que els hi donin ja, d’una puta vegada!!

Que els hi donin ja, d’una puta vegada!!

Fa més de 15 anys que la cerimonia de la votació per atorgar la seu dels Jocs Olímpics s’ha convertit en una tradició quasi com el sorteig de la Grossa de Nadal, Madrid i 4 capitals més s’enfronten en la votació final i Madrid se’n queda fora.

El projecte de la Madrid olímpica és des de fa més de 20 anys la cirereta del pastís del model de país dissenyat per Aznar que ens ha portat la Gürtel, el Bàrcenas els episodis de corrupció del País Valencià amb Barberà i Camps o a les Balears amb Matas. Les inversions de l’Espanya radial, començant per la xarxa del tren d’Alta Velocitat, de carreteres, la renovació de Barajas i la munió d’aeroports perifèrics sense cap utilitat i altres infraestructures multimilionàries amb la que han vestit l’entorn de la capital, culminant amb la concessió final del complex d’oci de les Vegues d’Adelson no s’han fet per casualitat obeeixen a un pla molt ben traçat i executat. L’obsessió malaltissa per equiparar la ciutat de Madrid a la Barcelona Olímpica del 1992, els únics Jocs en la història junt amb Atlanta 88 que varen ser rendibles, va començar en el moment en que es clausuraren els Jocs i ha arribat fins avui acumulant una despesa gegantina equiparable segons càlculs a més del 25% del dèficit públic espanyol actual, parlant clar, la ruïna de tots plegats.

Madrid ciutat és a més, la campiona del dèficit pressupostari que es calcula, segons el WSJ en uns 25.000M€ i que lluny d’aturar-se segueix creixent a ritmes acollonants. La broma de les tres candidatures, 2012, 2016 i ara 2020, eleva la despesa directa en quasi 9.800M€ en infraestructures per la ciutat sense comptar la construcció dels recintes esportius a on s’albergaràn les competicions i del que quedaria per pagar encare en cas que Madrid fos l’escollida, uns 5.000M€ segons s’ha pressupostat. Una candidatura definida com a “low Cost” amb uns precedents que fan posar-se a tremolar, ja que si per Londres 2012 es va més que triplicar i el d’Atenes va ser segons algunes fonts l’inici de tots els mals que pateixen ara els grecs, el de Madrid 2020 es podria elevar tranquil·lament pels voltants dels 20.000M€, això si no apareixen els Bàrcenas, Correas, Undargarins, etc. de torn i comencen a ficar la ma a la caixa.

El dèficit que generin els jocs els garanteix l’Estat espanyol per contracte, o sigui, tots nosaltres igual que ha passat amb el rescat dels bancs i la fallida en sanitat o educació, passarà a engrossir directament de dèficit públic que en aquest any o el que bé superarà ja el 100% del nostre PIB, un any complert de la producció de riquesa d’Espanya a la merda o el que és el mateix una bola descomunal que ningú serà capaç d’empassar i que no para de créixer. El benefici final del COI ben assegurat perquè si no ni Jocs ni hòsties. 

El que realment em preocupa de tot això és que no es qüestioni com tot i ser l’eterna candidata als Jocs ja s’hagin construït el 80% de les obres que fan falta per acollir-los, que passarà amb tot el que s’ha fet a Madrid si al final trien a Tòkio o Estambul? i el 2024 a París o a BostonSi els mateixos esforços en aconseguir una Madrid Olímpica els haguèssin invertit en Sanitat, Educació i estructures ben planificades ara estariem parlant d’altres coses i no de retallades.

Que els donin els Jocs d’una puta vegada, seran els primers en els que una Catalunya independent podrà desfilar en la cerimònia inaugural amb la Quatribarrada i a Madrid es faran un fart d’escoltar els segadors cada cop que un català aconsegueixi medalla!

 

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

6 Comments

Post A Reply to edp Cancel Reply