28 jul. Sense nosaltres
Si a un Estat sense model productiu clar amb un atur del 27% amb un Deute de 1Bilió d’€ i creixent i amb l’honestedat de tota la classe dirigent sota sospita els treuen de cop el 20% dels seus ingressos, qui amb una mica de seny dubtaria a on aniria a parar? És com si a algú que té inutilitzades les dues cames li retires de sobte les crosses mentre està caminant, l’esmorrada serà inevitable.
Aquesta és la por que tenen analistes polítics i financers sobre una Espanya sense nosaltres, la certesa de viabilitat d’un Estat com Catalunya no en genera ni un de dubte ni el més mínim. La negociació actual, feixuga, silenciosa i discreta, exigeix aportar les garanties al sistema polític i financer internacional del percentatge a avalar del forat negre del deute generat per anys de bombolles, xerinola i disbauxa. Per marxar també ens tocarà rascar-nos la butxaca però en el tracte, sigui quin sigui, hi sortirem guanyant.
El trencament forçarà a Espanya a una reforma de dalt a baix per fer-se un projecte viable que de no existir la sotragada catalana mai faria. L’eliminació d’oligarquies funcionarials, modernització de l’estructura estatal, un nou model financer i productiu, és obligada i els donaran l’oportunitat d’un nou plantejament, d’una nova Espanya. Farien bé d’aprofitar per reinventar-se en comptes d’esperar les victòries dels Contador, Alonso o Nadal, que a Madrid li donin les Olimpíades el 2020 o que el proper mundial de Brasil 2014 el guanyi la Roja per treure pit com es fa ara.
Els anirà bé sense nosaltres, ens anirà molt bé sense ells!
No Comments