06 jul. Ni fractures socials ni hòsties en vinagre
Definitivament haig de concloure que l’esperit de l’espanyolisme és violent de mena o així ens ho volen fer entendre els que el practiquen, com s’entén si no que ara que el sentiment pro sobiranista a Catalunya és majoria es parli de fractura social mentre que abans, quan les proporcions eren a la inversa, ningú badava boca?
Els catalans mai hem sigut guerrers, construïm amb esforç, enginy i feina allò que els espanyols ens poden prendre per la força, perquè haurien de canviar amb el pas dels segles si sempre han fet el mateix?. Em sobta la manifestació tant feble per a voler justificar posicions ideològiques amb arguments que sense gaire esforç es poden tornar en boomerangs, vol dir això que els partidaris de l’unionisme son incapaços d’acceptar el que els independentistes portem segles fent, ser minoria?.
El llenguatge de guerra que llencen els del PP i C’s, les continues envestides contra el model d’escola i contra la llengua si que creen fractura social a on abans no n’hi havia, creuen amb no massa èxit per cert, que dividir en comptes de convèncer és l’estratègia, per això em sobta tant la postura del PSC, quan en un país el 80% de la seva gent vol decidir lliurament, quin mal hi ha en convocar la penya, posar urnes arreu i votar? Al final la consulta serà la culminació del procés a on el més important serà el moment previ del debat a on les posicions, els principis i les realitats de tota mena s’hauran d’argumentar per a poder guanyar, és potser això el que els espanta?
En el moment que s’utilitza la por per a vèncer es comença a perdre, algú ha vist la calma del mar el dia després d’una tempesta? ….. doncs això mateix ……..
No Comments