Mariano, yo soy tu padre!
4724
post-template-default,single,single-post,postid-4724,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.3.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.8.1,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Mariano, yo soy tu padre!

Mariano, yo soy tu padre!

Segurament, si avui Aznar hagués de passar el relleu del lideratge del govern i del seu partit no triaria Mariano Rajoy, antes muerto que sencillo!. Ho va deixar ben clar l’altra dia en una entrevista en Prime-Time a A3 amb la parafernàlia d’un president de govern en actiu i davant l’expectant audiència, va deixar prou clar que aquest PP no és el que ell volia per Espanya i el seu president tampoc, en va fer renúncia de la paternitat ja no és el seu successor.

Porta massa temps en el congelador fent abdominals, saltant de consell d’administració en consell d’administració cobrant una morterada i dictant des de bambalines el que ha d’ésser doctrina per una dreta conservadora que porta anys somniant des de la FAES. Per una Espanya com la d’abans, en blanc i negra, catòlica, apostòlica i romana, a on els marietes no s’hi puguin casar, les dones decidir si avortar o no, els fills dels treballadors triar ni escola, ni universitat ni accés a una justícia universal i gratuïta, mataria si fes falta, com a l’Irak.

Li encén la sang veure com els catalans parlem d’independència des de l’11S2012 i  comprovar que no ens han enviat ni un putu tanc, no s’ha fotut a la garjola o afusellat ni al president Mas ni al seu aliat el Jonqueras i per si fora poca broma a les nostres escoles es continua ensenyant en català i onejant la senyera, ara estelada. És per això que si la nació li ho demana de genolls, si Déu en revelació divina li fa veure que la Espanya del banc i negre el necessita, tornarà.

El qui va fotre el país a la merda ara ens diu que l’arreglarà, doncs mira, no se si creure’t!

Il·lustració d’edp.cat

 

No vull cloure aquest espai d’avui sense rendir un homenatge molt sentit a Georges Moustaky qui m’ha acompanyat durant tota la meva vida fins avui amb les seves cançons i que ho farà més enllà fins que em toqui partir a mi. Cançons com aquesta posen la pell de gallina, o no?

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment