21 abr. Economistes, hackers i defraudadors fiscals
Reinhart, Rogoff i Falciani son tres noms que ens diran poc a la majoria dels mortals, però segurament d’aquí uns anys quan les dades per a fer l’anàlisi ens hagin arribat senceres ocuparan una part important en el puzzle que explicarà la nostra història. Els dos primers son dos economistes reputats de Harvard, que s’han fet un nom amb una teoria econòmica que demostrava que quan el deute dels estats superava el 90% del PIB d’un país, el creixement mutava de manera automàtica en decreixement i es feia necessària l’aplicació d’un concepte molt familiar, l’austeritat. El segon, un ex empleat de banca que va aconseguir acumular una llista de dipositants del banc HBSC de Suïssa i que ha posat en escac a milers de defraudadors i delinqüents que s’han emportat els diners que ara fan falta al paradís fiscal Helvètic.
Reinhart i Rogoff en un interès de notorietat i afavorits pel moment més àlgid de la crisi grega, varen publicar la teoria del humbral de deute que ningú va qüestionar i que ha marcat la política de retallades que ens han imposat quan era falsa. Des de 2008 ens hem estat perjudicant l’Estat del Benestar, prioritzant la reducció del deute al treball, fent fora a la gent que no podien pagar-se les cases en base a un estudi erroni que ens han amargat l’existència. És molt bo posar fre a la disbauxa i el descontrol de governants que juguen amb pòlvora del rei, però d’aquí a putejar-nos els darrers 5 anys per unes sumes mal fetes!!
Falciani ha facilitat als governs mundials i especialment els europeus una llista de diner negre escaquejat a les autoritats fiscals amb les que només amb un 10% del total s’acabaria amb la crisi mundial, les retallades de drets socials i permetrien altre cop el creixement i l’eliminació dels dèficits fiscals, en una sola tacada. Amb la resta ja decidiríem que fer.
Son fets que ens demostren que més que una crisi ens trobem en una guerra econòmica i que de moment les úniques baixes s’han produït del bàndol del ciutadà. Si la base teórica de la relació entre el deute i el creixement s’ha demostrat falsa i a més sabem a on son els diners que ens calen per redreçar el tema i el nom dels malparits que se’ls han emportat, la pregunta que em ve al cap seguidament és de lògica, Quan començarem a veure que les coses estan canviant?
Il·lustració RCAbney Studios
No Comments