
06 abr. El Borbó es crema tot sol
No voldria que se m’interpretés malament, les cases reials i la noblesa per a mi son anacronismes del passat que no se ben be per quins set sous han arribat fins els nostres dies però la d’Espanya a mi fins fa ben poc no és que hem molestés ni poc ni massa. Hem conviscut amb ells a la televisió, les revistes del cor i amb alguna que altra visita a la ciutat de Girona que ho deixa tot potes amunt fins que no marxen. Els hem vist moquejar a la graderia de Barcelona 92, casar-se i procrear-se com llampins amb total normalitat i darrerament tot apropant-se a lo més terrenal, divorciant-se. S’ha fet un lloc en la nostra quotidianitat.
El mata-elefants, com a cap d’Estat proclamat pel dictador i preservat per aquell collons de Constitució que només es pot canviar pel que els dona la gana a Madrit, està pel damunt del bé i el mal, més o menys com l’Esperit Sant. Diuen els qui fan la història oficial que va ser decisiu per aturar el cop d’Estat del 23F i pel seu tarannà de Borbò, fora de protocol i tocacampanes fins i tot feia gràcia i era acceptat per republicans recalcitrants com a un mal menor. Però heus ací que els nens s’han fet grans, han arribat gendres i nores i amb ells la necessitat de normalitzar la nostra democràcia i en un moment de greu crisi econòmica un interès inusitat per una llibertat d’expressió vers la família reial que abans no existia, ho ha fet petar tot. Les infidelitats, els safaris a Botswana, la Corina, l’herència del pare, l’Institut Noos, les comissions i una fortuna acumulada en els anys de més de 2.000M€ amb un pressupost per a la Casa Reial de poc més de 8M€/anuals, calcula Forbes, en temps de crisi fa ben poca de gràcia i més quan es perd la vergonya i se’n fa tanta ostentació.
En un moment com l’actual en el que més d’un 25% del poble no té feina i a d’altres els treuen de casa per no poder pagar l’hipoteca, que s’acabi sabent que el gendre maldestre de l’institut Noos ens va aixecar la camisa a tots, diu el jutge del cas, amb la col·laboració necessària de la seva dona, la Infanta filla del mata-elefants, és la gota que vessa el got. L’abdicació que va fer la boca grossa al Navarro, seria solució del problema o simplement un canvi de cromos?. I la imputació de la infanta per fer les coses que ha vist fer a casa des de petita acabarà de cop amb aquest tipus de corrupció?
Què sé jo! L’il·luminat del Marichalar i totes les seves històries i excentricitats, al final serà el més normal de tots!
Aurelia Y. Mcfadden
Posted at 21:35h, 29 abrilNo és solament el cas Rato, és cert. La sensació és que aquests consells de les grans empreses privatitzades tornen favors a gent que els n’havia fets molts mentre manaven. Guaiteu-ne una llista ràpida: Felipe González seu al de Gas Natural, Abel Matutes al Banc Santander, Eduardo Zaplana a Telefònica. Elena Salgado a Endesa, Ángel Acebes a Iberdrola… És allò que en diuen la ‘porta rotatòria’: ara faig de polític, privatitze empreses públiques i cree condicions legals que les afavoresquen, i quan deixe la política les empreses que vaig crear em contracten per a càrrecs de poca feina i sous atractius.
Eduard Díaz via Fb
Posted at 18:49h, 06 abrilHo son tot menys això!!
Emna Moret via Fb
Posted at 18:39h, 06 abrilTindrie que ser per Nobles, però…