01 abr. Històries de la puta crisi
Ja fa fosc quan el Manel surt de l’administració de loteries amb la butlleta a la mà. Una combinació que li ha donat poques alegries fins ara però que porta gravada en foc al cap des que es va inaugurar el sorteig de la lotto 5, 7, 14, 23, 35 i 36. Poca esperança per arreglar el que una crisi que li expliquen però que no entén li ha espatllat. Sense feina des de fa anys ni expectatives de trobar-ne puja a la moto que l’ha de portar cap a la casa que li ha hipotecat l’ànima, li ha ensorrat la vida.
Ens els moments més foscos, aquells en els que no es veu cap sortida li ha passat pel cap ser més radical i arreglar amb la mort i l’assegurança el que no pot ni somniar arreglar en vida, fins ara massa covard per a fer-ho, pensa, això i els ulls d’aquella petitona que l’enamora i li dona la vida, l’obliga a mirar endavant a treure esperança de on no n’hi havia ni gota i tancar els ulls per somniar, desitjar que un cop de sort, n’ha tingut tant pocs en la seva vida en Manel, l’ajudi a sortir del pas. Avui està molt tocat.
Demà és el dia assenyalat pel jutge, li prenen una de les il·lusions que tenia i ni les ganes d’ajudar d’uns pares ja grans a qui el director de la sucursal de la mateixa entitat els va oferir tracte de client preferencial i els va arruïnar, ho podran parar. Està sol a casa, no ha volgut que la família passi pel tràngol de veure com els fan fora i estirat al sofà bevent una empolla de whisky barat i amb uns quants somnífers que li quedaven pel calaix en l’altra ma, escolta sonar en la ràdio de piles la cançó amb la que es va enamorar. En un gest automàtic apropa el puny clos a la boca i s’empassa les pastilles ajudant-se del darrer glop d’alcohol i tanca els ulls sentint com li escapa la vida, poc a poc amb lúnic soroll de la ràdio fent-se més llunyà, més feble, més confús, ” 5 ….. 7 …….. 14 …………… 23 ……….. 35 ………………… 36 l’enhorabona als afortunats!”.
El silenci es barreja amb els primers rajos de sol que s’escolen per les escletxes de les persianes, mentre va naixent el dia, canten els primers ocells i un polític parla dels desnonaments en la vella ràdio de piles …………….
Il·lustració original de revoltaglobal.cat
Michel Powers
Posted at 14:00h, 24 abrilÚltim partit de la temporada, des d’aquell primer partit “d’inauguració futbolística” les coses havien canviat molt. Tots i totes han après el significat de jugar en un equip de futbol amb els seus companys i companyes, ha valorar el aprendre cada dia més, ha saber que s’ha de fer en les diferents posicions dins del camp, ajudar als companys en un terreny de joc, a apreciar la feina d’un porter que es va atrevir a posar-se sota els pals, (sabent que significava ser el porter del Margatània) i poc a poc a formar-se com a petits esportistes adquirint tots els valors que això significa, I fins i tot ens han fet un reportatge explicant la nostra història com a equip.