Rodríguez Ibarra, Hitler i el Mussolini
4365
post-template-default,single,single-post,postid-4365,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Rodríguez Ibarra, Hitler i el Mussolini

Rodríguez Ibarra, Hitler i el Mussolini

Espanya és un país de carcamals a on la democràcia encara es mastega amb dents de llet. Escàndols de corrupció col·losals que s’amaguen en pseudo-legalitats i queden en res mentre s’inhabilita el jutge que ho jutjava, aventures financeres com Bànkia que ens està costant a tots plegats bous i esquelles mentre els responsables del projecte, Aznar, Blesa, Aguirre o Rato es queden al marge, la trèpula de pseudo feixistes militars que fan de la sortida de to, pas en fals o agressió verbal la seva bandera. El país està sobre passat, a nivell econòmic, polític i ètic i lo nostre, lo dels catalans ha sigut la gota que els ha desbordat el got. Els qui defensen el concepte d’espanyolitat de l’època del imperi han perdut el nord i això per una banda te un perill innegable, però per l’altra ens apropa a l’Estat propi de manera accelerada.

Ho fan els generals quan reclamen parar amb una intervenció militar de les conseqüències que varen patir els Bosnians durant la guerra dels Balcans, sense cap recança, ho fa cada recurs del govern central al Constitucional o cada llei que es treuen de la màniga amb l’únic propòsit de collar Catalunya. Ho fan els ministres del ram quan entreguen en comptagotes la liquiditat que prèviament ens han espoliat als catalans dels nostres impostos i que ens haurien de servir per mantenir al dia, escoles, serveis i hospitals. Ho fa el Fiscal General de l’Estat quan destitueix al Fiscal General de Catalunya per manifestar-se favorable a l’expressió lliure del que volem ser quan siguem grans, quan ho feia obertament en contra de l’Estatut el 2010, des de Madrid se li reien les gràcies.

Al Rodríguez Ibarra, un dels que més ens estima als catalans, se li va escalfar la boca dijous passat i en programa de prime time d’una cadena espanyola comparà Artur Mas amb el Hitler i el Mussolini i es va quedar tant ampla. Aquests dies s’està celebrant el judici contra l’ex regidor de Torredembarra, Lluís Sunyer, per una publicació que va fer en tó sarcàstic en el seu bloc en el que feia una referència a Extremadura, a l’Ibarra però, membre del Consell d’Estat del Regne d’Espanya, no li passarà res, com res els ha passat abans als generals, coronels, Vidal Quadras, etc. La portaveu del Govern central ja ha minimitzat les seves paraules, des del PSOE han callat com a putes com fan sempre amb les coses de Catalunya i des del govern de la Junta els ha faltat temps per a brindar a l’expresident tota l’ajuda que li calgui si al final la Generalitat decideix emprendre accions legals. Algú es pot preguntar encara perquè volem fotre el camp el catalans d’Espanya?.

El que no entenc és com l’home que va fer d’Extremadura, el país de SubsidiLand, el forat negre més gran de tota europa, la regió amb més funcionaris per càpita a nivell mundial i amb el rècord de taxa d’atur per quantitat i temps més alta de la UE, s’atreveix a badar boca i més en un mitjà nacional. Valdria més que invertís el molt de temps lliure del que disfruta, pagat per tots nosaltres a preu d’or, anant a alguna de les biblioteques públiques d’aquests país i curar-se de la ignorància històrica de qui van ser Hitler i Mussolini, això sr. Rdez. Ibarra s’aconsegueix simplement llegint, li estalviaria fer el ridícul i és de franc, home!.

Il·lustració d’edp.cat

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment