El bufó del regne
3694
post-template-default,single,single-post,postid-3694,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El bufó del regne

El bufó del regne

I a la fi ha aparegut!. De la lluita mediàtica que des de fa temps es porta a terme a la capital de les Espanyes per erigir-se com l’abanderat contra les pretensions catalanes d’independència davant la renúncia que segons ells fa el govern, el Mundo, ha aixecat la ma i ha acusat al president Mas i a tota la família Pujol de corruptes, no s’hi posa per poc aquest. Us faré una petita confidència, feia molt de temps que ho esperava. Ha aparegut el bufó del regne!.

Pedro J, l’antic tertulià progre de La Clave, programa de culte de les èpoques del UHF del Balbín, constructor de piscines en els espais litorals protegits, transvestidor de sedes i lligacames i permanent perseguidor de les essències espanyoles que veuen en tot allò que no els agraden, teories conspiratòries com les del 11M per damunt de forces de seguretat, jutges i advocats, ens plantà ahir en primera plana del seu mundo particular, que els Mas i els Pujol s’han omplert les butxaques amb la corrupció del Palau.

Els feia falta això ho entenc, és el seu darrer cartutx, vistos que els efectes en les enquestes d’intervencions militars, de sortides d’europa, de la fallida del sistema de pensions, la catalanització dels cognoms i els altres papus de la boca grossa no ens fan cap mena d’efecte, es llencen al coll de qui ha engegat el procés d’emancipació i del seu entorn més proper, amb informacions i filtracions de possibles investigacions no ordenades pel jutge competent i que en tot cas de ser certes haurien d’estar sota clau, preservant la presumpció d’innocència, però ves per on, han sortit en plena campanya. Què ja no ens mamem el dit des de fa temps nosaltres!.

L’atac desesperat delata en qui el fa la intenció de sacsejar l’ambient intentant fer canviar una tendència que li és clarament desfavorable i el que és pitjor una manca d’argumentació per a convèncer de les seves pròpies conviccions, per això s’ha de dedicar a remenar el femer amb un pal escampant mosques i pudor que al final ho empastifen tot buscant distreure del que realment importa. I a vegades es fa ignorant que tot sovint i a casa nostra amb el mateix Pujol en varem tenir la mostra, la tàctica es gira en contra, perquè l’error, poc o molt, en política passa factura.

Des del 11S2012, els catalans som la única nació d’Europa que es mira el futur amb un projecte il·lusionant, propiciat principalment per l’empenta d’un poble que s’ha fet gran, d’un líder com el president Mas que amb determinació ha iniciat el procés i com no també per la barroera estratègia dels qui s’hi oposen i que en cada atac el que aconsegueixen és que molts dels que no volien anar a votar o que tenien pensat fer-ho per alguna formació política, tinguin ara la convicció ferma de votar, no per CiU, si no pel Mas.

Il·lustració d’edp.cat

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment