Feu-me boicot, si us plau!
3575
post-template-default,single,single-post,postid-3575,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.3.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.8.1,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Feu-me boicot, si us plau!

Feu-me boicot, si us plau!

Pels vols de l’any 2004, mentre a Catalunya es discutia el nou estatutet i a Espanya el PP recollia signatures en contra de tot el que fos sospitós de català, en Carod Rovira va despenjar-se amb unes declaracions sobre la candidatura olímpica de Madrid que provocaren el primer boicot seriós als productes catalans, principalment al cava, ja em diràs tu perquè no als iogurts Danone, les compreses Ausònia o als fesols de Santa Pau.

En la perspectiva dels anys s’ha comprovat però que allò va ser una benedicció de Déu, ja que a més de potenciar el consum en el mercat català per allò de contra boicotejar, després de l’impacte inicial l’empresariat va decidir internacionalitzar més l’economia per no ser tant dependent del mercat espanyol i fer el que sempre havíem fet els catalans, maleta a sota el braç, anar a vendre a fora. El canvi d’hàbits ens va venir de perles ja que des de llavors el nostre potencial exportador no ha parat de créixer, des dels 39.485M€ d’aquell any fins els 55.185 del 2011 un creixement total de prop del 40% en l’activitat. El PIB de Catalunya, és al voltant dels 200.000M€. Produïm quasi be un 65% per consum intern del mercat català, i el pes total de l’espanyol és d’un 17% aproximadament mentre el nostre dèficit fiscal està al voltant del 9%. (Fons IDESCAT)

Aquestes dades òbviament s’haurien d’aprofundir més, ja que no son iguals i homogènies en tots els sectors d’activitat, però si que ens poden donar una idea molt aproximada de l’efecte d’un boicot als productes catalans amb el que tant s’omplen la boca des de Espanya. Tenint en compte que els estudis sobre escenaris semblants que s’han fet ja i que demostren que un boicot molt alt, del 80% es parla i estés en el temps, cosa que s’ha demostrat completament improbable, representaria un impacte negatiu pel PIB català pels voltants del 4% i que el nostre dèficit fiscal mínim, ronda el 9% del nostre PIB, uns 18.000M€ anuals, resultaria encara que al compensar Catalunya obtindria un guany d’un 5% i això agafant les dades mes perjudicials per a nosaltres.

A tot això a més s’hi hauria d’afegir l’impacte que les inversions en infraestructures que ara ens escamotegen, corredor mediterrani, accés ferroviari al port de Barcelona, gestió autònoma del aeroport del Prat i els de la resta de capitals, xarxa de rodalies de Barcelona i entramat ferroviària de la resta del principat, desdoblament de carreteres principals, renovació de la xarxa elèctrica i infraestructures de serveis com les telecomunicacions i en les altres activitats productives a les que ara no hi podem dedicar ni un euro perquè se’n van cap altres indrets d’Espanya, I+D+r, educació, universitats, etc, tindrien per la nostra economia un impacte equivalent a 7.500M€ anuals de l’any 2005 (uns 10.000M€ dels d’ara), un altra 5% més a afegir a la nostre saca.

Al final ens varen fer un favor i tot amb lo del boicot. Serà veritat que Espanya ens estima com a germans, tot i que massa sovint ho faci com a cosins? (-per allò de la rima, Com més cosins …..-).

Feu-me un altre boicot si us plau!

En parlen també d’això, molt millor que jo:

Xavier Sala i Martin

El Centre Català de negocis

Reportatge del C33 (Valor afegit)

 Il·lustració d’edp.cat
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment