Robagallines

25 set. Robagallines

M’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.

Decebut, perquè el Palau, una institució que fins la recuperació de la nostra institució de govern, la Generalitat, era l’estendard d’una catalanitat latent que havia fet dels seu himne el cant nacional d’aquest país, s’ha vist esquitxada per la cobdícia d’uns lladres que durant trenta anys o més, han estat utilitzant els diners que entre tots els aportàvem via subvencions públiques, pel seu enriquiment personal, teixint entre les entranyes de la teranyina pública les complicitats que ho han fet possible a més de comprar els silencis corresponents o simplement de mirar cap a l’altra banda en el moment oportú.

Cabrejat, perquè a can Barça som especialistes en buscar-nos els merders quan tot ens va bé, quan no és en la part esportiva en l’executiva, posant-nos en evidència i facilitant la munició a la brunete mediàtica que de ben segur utilitzaran per a buscar en els mitjans el que no poden aconseguir en els terrenys de joc, desestabilitzar-nos i passar al davant. Fa ben poc entre tots ens varem carregar un equip que portat d’una altra manera ens hagués donat una pila de títols i ara anem pel mateix camí.

I finalment neguitós perquè hem vist com el mateix tripartit que va apel·lar en la necessitat de la regeneració política el pacte antinatura que els va portar al poder, practica tot allò que va denunciar  dels governs de Jordi Pujol i que ens explicaven havia de deixar entrar l’aire fresc, a saber, augmentant  desproporcionadament el planter funcionarial quan no calia, promocionant amics i pagant favors nomenant assessors amb sous espaterrants i elaborant una pila d’informes pagats a preu d’or difícilment justificables.

A Espanya en general i en aquest país també, el problema ja no és l’honestedat dels qui ens governen si no el discurs que s’ha anat elaborant amb el pas del temps que justifica que el que robi ho faci perquè abans els altres també ho han fet. Quan la imatge de tot un país està tant malmesa internacionalment, jo esperava al menys que a casa nostra poguéssim presumir d’ésser diferents, però em fa l’efecte pel que estem veient, que aquí som com arreu, que trist!!.