En Jordi
903
post-template-default,single,single-post,postid-903,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

En Jordi

En Jordi

A pocs dies de sortir de l’hospital el timbre de casa va sonar un matí. Vaig obrir la porta i a baix un jovenet amb un somriure d’orella a orella, els cabells pentinats de punxa com es porten ara, espantat per la bordada de l’Stramm el meu gos, (els gossos no li feien massa gràcia) i amb les orelles de mico com ell mateix es deia, es va presentar, hola, ets l’Eduard? jo soc en Jordi, el fisio ….. El servei d’assitència domiciliaria l’havia enviat per a la meva rehabilitació,  em calia enfortir els múscles de la cama, per a tornar a caminar.

Durant mesos, en Jordi va venir a casa tres cops per setmana, dues hores per sessió per ajudar-me i no només en l’aspecte físic si no donant-me ànims, fent petar la xerrada, parlant una mica de fútbol, ell era tant del Barça com jo, de Política, (combragàvem quasi bé en tot) i de Catalunya i tot el que l’envolta, l’estatut, el català, de l’article que havia escrit en el meu bloc…… Va ser curiós constatar com entre un jove de vint i pocs anys i una persona com jo que li doblava l’edat es pogués establir una communicació tant fluida, tant franca. Amb ell vaig poder parlar per primera vegada de la por que tenia de no poder tornar a caminar, de les imatges de l’accident que em venien al cap en clucar els ulls,  de tantes i tantes coses que ja no les puc ni recordar,  pel mateix preu a més de fisio també em va fer una mica de psicòleg i comfessor….  Em va ajudar tant !!!.

Recordo com se li va il·luminar la cara quan li vaig regalar una camiseta del Barça amb el seu nom gravat a l’esquena en senyal de l’agraïment que li tenia per tot el que estava fent per a mi, les converses de sobretaula quan a vegades forçava els seu planning de treball per a deixar-me com a l’últim pacient i poder-se quedar a dinar a casa  amb la meva dona i amb mi.  Se’l veia tant feliç, tan engrescat amb la vida que portava. Tenia la il·lusió de continuar estudiant, -”si no ho faig ara després quan tingui mainada serà massa tard...”- em deia i es possava a riure, en Jordi sempre somreia i contagiava la seva alegria a tothom al seu voltant.

Quan a la fi ja vaig poder caminar i l’assignació d’hores de la rehabilitació a casa va finalitzar, en Jordi va continuar venint a veure’m, acompanyant-me en aquelles passaejades que feiem junts sota la calor insuportable d’aquell estiu del 2007, parlant d’en Ronaldinho dels collons i del Deco, del Rikjard i del Barça, dels seus plans de futur, dels estudis d’acupuntura que feia els caps de setmana, del pis que barrinava comprar, com abans en les sessions interminables de rehabilitació, una mica de tot. Fins i tot quan guanyava el barça ens feiem una “perdi” que en diuen els joves d’ara, no cal ni dir que aquesta temporada en tenia el mòbil plè, com xal·lava amb el Messi i el Barça !!!

Ahir un amic comú dels dos em va comunicar que el passat 6 de Març en Jordi va morir en un accident a l’Eix transversal, el maleït eix transversal dels collons. Es va enclestar sota d’un camió quan tornava de l’universitat de Vic a on estava fent una segona carrera, la de preparador físic. De cop vaig entendre el silenci després del 2-6 i la seva absència la setmana boja de les cel·lebracions, fins i tot li vaig fer el comentari a la meva dona de que no m’estranyaria veure’l per la tele, enfilat en algún fanal de la plaça de Catalunya de Girona onejant la bufanda del Barça o l’estelada i cridant com un boig de content. A pesar de tot, segur que hi era.

En Jordi era una d’aquelles persones que sempre porta en l’interior tot lo bo de l’infant, una persona que valia la pena de veritat. i que feia una mica millor a tots els qui l’envoltaven  Em sento un privilegiat per haver-lo conegut i tractat.

El seu pare ha obert un bloc que fa servir una mica com a teràpia del dol. Si voleu conèixer a en Jordi us el convido a visitar. Bloc d’en Jordi Masachs

3 Comments
  • Enric
    Posted at 16:45h, 12 juny Respon

    Ha de ser molt dur, per uns pares, haver de passar per una situació com aquesta.

  • ROSA
    Posted at 00:11h, 12 juny Respon

    jo si he pugut entrar, i es molt emotiu, no es poden dir gaires cosas devant d’aquets fets, no hi han paraules dumes, rabia, devant l’injusticia del mon, un peto Eduard i endevant has de ser fort ni hi ha mes, per tu i pelsteus

  • jorfont
    Posted at 09:01h, 07 juny Respon

    Aquestes lletres van dedicades al pare d’en Jordi, ja que no m´ ha sigut possible entrar- al seu bloc. Prego al amic Eduard que les hi retransmeti.
    Amb sento molt afectat per la mort del seu fill. i en aquets moments es molt difícil o sigui impossible donar consols als pares del Jordi per pogué acceptar-los, ja que aquet sofriment no es cura amb paraules, pro si que poden ajudar si son paraules d’elogi dedicades al seu fill. ja que per un pare es un orgull haver tingut un fill com el Jordi, crec que encara que molts no el coneixíem ara si que el coneixem gracies a que va dedicar part de la seva vida per donà ànims i esperança a altres que ho necessitaven., o sigui que l´Eduard n’és un exemple…

Post A Comment