Grisos i negres
883
post-template-default,single,single-post,postid-883,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Grisos i negres

Grisos i negres

L’OCDE, per encàrrec del G20 ha elaborat en aquests darrers mesos la llista dels països considerats “paradisos fiscals”, per entendre’ns els forats per el que s’han escolat els milers de milions que especulant ens han deixat amb una ma al davant i l’altra al darrera. Ja era hora que es comencés per aquí per variar, no?.

Aplicant el mateix principi de física, els mateixos milers de milions que estaven especulant amb el petroli, cereals i d’altres bens naturals o que fluien per les venes de un sistema financer malalt de les ànsies de benefici son els mateixos que quan han vingut mal dades s’han atrinxerat darrera comptes codificades, opaques i inaccessibles de qualsevol banc de Suïssa o de les Caiman. Fins i tot i si ens hi posem en un esforç d’imaginació que no ens costarà massa podríem creure’ns que tot aquests merder l’han provocat precisament ells per un tacticisme econòmic ocult o simplement per divertiment.

Des de la posició del que mira sense entendre-hi massa a mi em feia la impressió de que podíem estar injectant diners fins a l’infinit sense arreglar el veritable problema que estem patint, posant una imatge esclaridora és com aquell que vol omplir una piscina amb el desguàs obert, abocar litres i litres d’aigua per a res.

Amb aquesta mesura del G20, tot i la recança que em fa qualsevol actuació destinada al control dels capitals, hem aconseguit de moment para el cercle viciós i que la piscina es comenci a omplir de veritat, no sé amb quina intensitat es voldrà o es podrà lluitar contra el poder real, l’econòmic, que des de l’aposta pel model globalitzat es va convertir en el govern supraestatal de la ma del neo liberalisme més salvatge, però ja era hora de parar i analitzar si això és el que ens cal de veritat.

L’únic que s’havia de buscar és la confiança i aquesta sembla que ha començat a retornar, a veure si son capaços els nostres governants de reconduïr el desastre en el que ells mateixos ens hi han ficat.

Tags:
,
2 Comments
  • admin
    Posted at 22:01h, 12 abril Respon

    Això és tant senzill com saber si de veritat es voldrà anar a buscar els dinrs que hi han amagats en els bancs d’aquests paraisos, que un dia que tingui temps faré un post que tinc pendent per explicar com és possible amagar una quantitat tan gran de diners i moure’ls de un país a un altre.

  • ROSA
    Posted at 00:21h, 05 abril Respon

    La gran timada que es han fet sera dificil de tornar a repujar, no son mes que una colla de lladres, ¿t’hen refias del poder? el poder es corrupta per aixo es poder.

Post A Reply to admin Cancel Reply