El condó foradat (the Ratzinger’s story)
871
post-template-default,single,single-post,postid-871,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El condó foradat (the Ratzinger’s story)

El condó foradat (the Ratzinger’s story)

En aquella calorosa nit del mes de Juliol a Baviera, en Joseph no podia dormir. Entre la xafogor i el soroll de la respiració de la seva esposa Maria, és feia feixuc romandre en el llit i tancar l’ull. La son no venia i els pensaments que a aquelles hores li voltaven pel cap, estaven plens d’una estranya luxúria que mai abans havia experimentat.

Embriagat pel penetrant perfum de la pell de la seva esposa que dormia dolçament al  seu costat, i obsessionat per la visió d’aquell cos que s’intuïa més del que era normal, anava deixant fluir els instints carnals que habitualment reprimia i el desig s’anava fent cada cop més gran.

En el cap, el pensament d’una família ja massa gran que l’obligava a molts sacrificis i a llargues jornades de treball i la gran llosa de la creença inculcada per l’església que copular indefectiblement comportava procrear, lluitava contra les ganes de fondre’s amb la seva Maria i deixar-se anar, de pecar encara que fos un petit instant i en acabar descansar rendits un al costat de l’altra mirant el sostre agafats de la ma, un plaer tant esporàdic en la seva vida però a l’hora tant gratificant….

Feia dies que li voltava pel cap. Aprofitant la seva visita a la capital i d’amagat havia comprat el que en el seu veí, en Franz, li havia canviat la vida, una capsa de preservatius de color de carn que guardava curosament en un calaix de la tauleta des de feia dies i que aquella nit, aquella maleïda nit, plena d’erotisme i imatges pecaminoses anant i venint  pel seu cap, estava plenament disposat a estrenar.

L’amenaça d’un infern en flames es confonia amb el seu propi infern que el transportava cada cop més a les portes d’aquell pecat, al mateix temps l’anhel que li repicava dins del cap convertia en aigua la seva resistència fins el punt que, traspassant els límits de la moral apresa,  obrí de sobte aquell calaix i palpant a les fosques obtingué  el premi d’aquella caixa de pecat mortal que  cridava el seu nom cada cop amb més força.

La decisió ja estava pressa, aquella nit s’havia de condemnar així ho havia decidit, la idea que li havia fet bullir la sang d’aquella manera estava a punt de culminar, però com a qualsevol mortal en l’instant que s’ha d’enfrontar al Déu que ens ensenyen, decidí fer menor la seva pena i amb el condó a una ma  i les tisores de la Maria a l’altra el va foradar, al menys que el pecat sigui venial va pensar….

El petit Joseph, tercer fill de la família Ratzinger va néixer nou mesos més tard, fruit en parts iguals de l’amor, de l’escalfor d’aquella nit d’estiu……….i d’un condó foradat.

7 Comments
  • Rosa
    Posted at 22:21h, 30 març Respon

    Aixo no es Cristianisma es vergonyos, es mes anar a una manifestacio contra l’abortament, quan tots saben que qui vulgi fero hu fara es una tucada de nassos, una manifestacio, perque pederastes, violadors, i gent d’aquesta mena cumpleijin les penas senseras, res de 18 anys i als 4 al carrer, res de permisos perque obvi a la preso no violen, ni tenen nens per ferli mals fets,mai l’ha he vista, i em fa vergonya que utilitzin la politica com a fet religios, que es preocupin dels nats, per mi el lema de violador castrar en que sia antic es vigint

  • admin
    Posted at 19:08h, 30 març Respon

    El que passa Rosa, és el de sempre, el que ja coneixem d’antubi, que l’esglèsia, tot el que no sigui procrear ho té com a pecat. Tant de bó fossin tant bel·ligerants, amb els pederastes, amb la fam del tercer món o amb la misericòrdia amb els qui volent morir, no poden.

    Salut i €

  • admin
    Posted at 19:06h, 30 març Respon

    Hola Skorbuto, si i al mal cap del seu pare, collons !!!

  • admin
    Posted at 19:05h, 30 març Respon

    Aquest Jaimito, Jordi, les havia fet grosses de l’alçada de un campanar !!!! veu aquest dels condons, no el coneixia !!! ja, ja, ja

  • Skorbuto
    Posted at 20:57h, 24 març Respon

    Doncs ja li val al condó! De bona peça ens n’hauríem lliurat sinó hagués estat foradat!

  • ROSA
    Posted at 23:15h, 23 març Respon

    Amb l’evangeli a la ma no veig que els condons sigin condenables, amb l’evageli a la ma no m’extrnya Vicenç Ferrer despres de la visita del sant pare a Africa estigi a punt de muri, perque a la seva edad planta cara al cara dura i poca vergonya purpura, es tindra cuyons, i ell els va tenir es clar ell ha viscut i treballat a Africa el sant pare sempre a viscu rodejat de purpura, gloria y explendor, que ¿que li importa al sant pare? ¿que li fot? ¿que cony sap ell ? jo el convido uns dias al meu barri a viura amb la meva gent i despres que parli de condons o anticonceptios, no te dret a opinar ell eno viu al mon real, ell viu al mon de la imaginacio, es com Peter Pan, vol manar, pero es inmadu ell i tota la seva curia, visca els capellans que son partidaris de la teoria de la lliberacio, que la curia s’adoni que el misatje que predican es fals , hipocrita i poc Cristia. Per cert ¿el papa sapque es un condo? jo crec que alguna marca li ahuria de regala unas cuantas caijas, encare que, no crec que estigi per masas, diem proesas, algun encare faria servir

  • jorfont
    Posted at 18:50h, 23 març Respon

    Dons en Jaimito es va oferir per treballar a una casa de condons gratuitament, i al cap de uns anys li preguntaren que havia fet ell a favor de la guerra, cosa que confesa “Jo i fet mes que altres ja que gracies al meu treball de anar foradant condons amb una agulla ara ja tenim mes soldats.

Post A Reply to Rosa Cancel Reply