El secret de la piràmide
852
post-template-default,single,single-post,postid-852,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El secret de la piràmide

El secret de la piràmide

El secret dels negocis piramidals com ara el que va muntar l’amic Madoff, és jugar amb la cobdícia d’aquells que volen fer-se rics en pocs temps o de les ganes dels que ja ho son per ésser-ho encare més. En èpoques en les que com ara tothom feia el negoci del segle, era quedar com un babau amb els amics i coneguts que en les converses informals del bar o en qualsevol sopar davant la dona, se’n reien de tú per no haver guanyat un parell de milers d’€ sense cap mena de risc com feien ells.

D’aquesta relació de confiança en sorgia la captació dels nous clients que sense sospitar-ne res, cada un dels que ja hi era en portaven altres deu, normalment companys, amics i família que amb els seus diners feien el benefici dels primers, és el negoci més antic de la terra, si aconseguís que cada català m’ingressés 1€ en el meu compte corrent, aquesta tarda ja seria multimilionari.

Per desgràcia el tema no sol ser mai tan evident i en el moment en el que els darrers que hi han entrat esperen guanyar alguna cosa, la bola s’ha fet tant grossa que ja no dona per a res. Per a mantenir la progressió vigent i que generés benefici per a tothom en comptes de deu persones, n’haurien d’aportar 100, els següent 1000 i així anar eixamplant la base de la piràmide.

Segurament si avui mateix a les víctimes  de Madoff se’ls preguntés el que s’hauria de fer amb ell, més d’un proposaria embalsamar-lo, embolicar-lo amb gases de lli i dipositar-lo dins un bon sarcòfag en el fons de un laberint a prova de lladres, seria el final més adient per a qui ha passat per la vida fent l’egipci.

9 Comments
  • ROSA
    Posted at 22:29h, 18 gener Respon

    Que en Madoff te els ronyons, i tot lo altre cobert nu hu dubtis son estafados, ells et venen, un producte i tu, tu creus i picas, pero amb el cul al l’aria si queda el babau que pica no hi han duros a 6 pesetes

  • admin
    Posted at 21:12h, 18 gener Respon

    Hola Francesc, els negocis del tipus piramidal son la xocolata del lloro i un dels fraus més antics dins el món dels negocis.

    Voler cobrir els beneficis promesos en base a recaptar nous fons de nous clients, té el perill que tard o d’hora arriba el moment en que o s’acaben els nous clients o els nous cales per invertir i la bola ja és tan grossa que no s’hi pot fer absolutament res.

    A mi de totes maneres m’agradaria saber com ha quedat, economicament parlant el Madoff aquest, segur que té els ronyons ben coberts !!!

    Salut i €

  • admin
    Posted at 21:09h, 18 gener Respon

    Hola Trina.

    A Madoff directament, no hi podia arribar qualsevol, s’havia d’ésser un VIP, tot i que els seus productes estaven comercialitzats per mig món, sense anar més lluny, el Santander, banc del que es queixava en el tracte el lector de LV.

    De totes maneres tots plegats ja som prou grans i quan els productes financers normals no oferien rendibilitats més enllà del 3%, havia de fer malfiar que algú et donés un 7% sense riscos, és encare més sorprenent que gent que s’ha mogut dins el camp dels negocis internacionals com el que esmentes, es deixin enredar d’aquesta manera.

    Si has d’invertir pocs calés no val la pena, però una fortuna com la que s’intueix, abans cal assessorar-se be.

    En fi.

    Salut i €

  • Francesc
    Posted at 20:26h, 18 gener Respon

    és molt vella aquesta estafa, explicava en Fede que la primera constància que s’en tenia era d’una germana d’en Mariano José de Larra. Vaig anar a una reunió fa anys d’aquestes quan es va posar de moda de productes de neteja però que era el mateix a menys nivell i en començar a posar objeccions em varen fer fora. Un company de feina que s’hi va apuntar va perdre bastants diners i encara deu tenir productes de neteja inùtils i cars a casa seva.

  • trina
    Posted at 19:13h, 18 gener Respon

    Has vist una carta al diari La Vanguardia d’avui diumenge, 18/1 ; justament és d’un estafat que reclama alguna cosa més que bones paraules del seu banc…mireu que en aquesta història els malparats no són precissament pobres….i així i tot els estan donant una resposta miserable…salut amic

  • admin
    Posted at 15:49h, 18 gener Respon

    Hola Rosa.

    És la dinàmica en la que ens hi varem posar sense adonar-nos-en. Un cop entrats en el cercle viciós del consumisme, mai no se’n té prou.

    Si no es tenen els peus ben posats al terra passen coses com les que ja estem començant a veure, famílies amb l’aigua al coll que no podran sortir-se’n, institucions financeres i governs en fallida tècnica i tot plegat per no haver actuat quan tocava i aquí a Espanya encare més de tot això.

    Salut i €

  • Rosa
    Posted at 11:19h, 18 gener Respon

    es veritat, la culpa es de que el sistema permet que els individuos que volem aprofitarse dels altres o pugin fer, aixo s’hauria de conntrolar,ademes l’engany a que estem sutmesos constanment fa que actuen de forma del jo vuy mes i mes facil, he rebut varias cartes d’una entitad en la cual s’emufereixan unas tarjes de credit,grutuitas, son platino i no tinc que paga res, resa la carta que dona prestigi, dons be a mi em fa riure, jo no vui prestigi, i menys per paga, no m’agrada dona la nota a mi quan veig la gent pagant em visas or o platino, sento vergonya aliena perque penso jo pago em tarjeta de debit, mai he vulgut de credit, perque ¿de que em serveix? la crisis sempre comença per que es compran coses sense diners, i la gent no pense que despres no podra pagaro a les hores quan s’adonan es massa tard i la bola ja esta feta si em puc compra un cotxe de 10000 euros i pagarlo ja no hi haig de pensa mes, ¿perque compra un de 20000? si, primera no sera meu fins que no l’acabi de paga ¿i si passa alguna cosa? dons es lu que ha pasat la gent s’ha tirat a compra sense control pisos cotxes, sense enrecordarse que tot lu que et deijant hu has de torna i que ademes hu has de torna em interesos per lu qual lo que compres et surt molt mes car, despres quan venen sunades ens queijem de les crisis

  • admin
    Posted at 11:30h, 17 gener Respon

    Hola individu.

    No pretenc criticar a Madoff i a la resta no i és precisament com tu dius, el “Sistema” els ha permés fer-ho.
    Però estaràs amb mi que ALGÚ va establir aquestes regles de joc, que per exemple, abans de la presidència del Reagan mai havien existit.
    Parlo de cobdícia perquè és el que ha fet malbé el concepte de globalització que en l’inici englobava a més dels aspectes econòmics i financers, el social, el laboral, el del benestar, etc.
    Obviament un pot triar, quan en té l’ocasió entre ser ric o ser molt i molt ric, el problema rau quan la gran majoria de la població mundial només ho pot fer entre ser un miserable o simplement anar fent.
    No és bo i s’ha demostrat, que ningú reguli les regles del joc perquè després intervé l’engany i la mala fe, be ara per a disfressar-ho en diem competitivitat.

    Salut i € i gràcies per intervindre en el meu bloc

  • L'Individu
    Posted at 11:18h, 17 gener Respon

    Em fa gràcia cada cop que llegeixo la paraula “cobdícia” per criticar als culpables d’aquesta crisi. Es titlla de cobdiciosos als que només han fet allò que els han permès. El sistema és així, i el que no veig lògic és que quan algú el porta a l’extrem, se’l titlli de cobdiciós. El sistema convida a la cobdícia; aquí no hi ha ningú que cobri més o menys diners depenent dels mèrits. Auqí tothom vol el màxim de diners per comprar-se el cotxe més potent, o l’iPhone, el viatge més exòtic o el que sigui… ¿És més cobdiciós Madoff que en Botín, o en Bill Gates? A en Madoff se li ha ensorrat el castell de fum, però és que tot el món és un immens castell de fum; aquí tots som cobdiciosos.

Post A Reply to admin Cancel Reply