L’efecte Kioto
822
post-template-default,single,single-post,postid-822,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.3.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.8.1,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

L’efecte Kioto

L’efecte Kioto

En Miquel, un dels companys amb els que compartim espai, temps i esforços cada dia en la rehabilitació funcional del nostre cos, em va fer notar l’altre dia el poc coneixement que habitualment tenim sobre el problema que representen els efectes del canvi climàtic i te tota la raó. Conceptes que s’han convertit en habituals en converses de cafè i sobretaules, efecte hivernacle, CO2, drets d’emissió, Protocol de Kioto, etc.,  son realment desconeguts per el públic en general i fins i tot pels responsables de vetllar per a la preservació del nostre entorn que ja és greu.

Feta la reflexió ens n’adonem que passats onze anys de la signatura del protocol de Kioto, lluny de proporcionar-nos les solucions perseguides, els nocius efectes de les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera no ha fet més que augmentar.

L’únic que funciona realment és la possibilitat que els països rics comprin als que estan desenvolupats els drets per a contaminar que necessiten per a no sobrepassar els nivells acordats, vulnerant l’esperit de una norma que ja va néixer amb massa ànim de no molestar, de fet fins que els EUA no s’hi posin de veritat aquí no hi haurà cap resultat significatiu.

Els humans som l’espècie més imbècil que hi ha, no ens n’adonem que seguir massa temps amb aquest model de consum, el mal que estem inferint en el nostre entorn serà del tot irreversible, quan els desastres naturals, les malalties relacionades amb la contaminació, les sequeres o l’augment de la temperatura global ens portin al col·lapse generalitzat, potser ja serà massa tard. Som tan egoistes i ignorants que veiem tant llunyà el mal que ni ens parem a pensar que el problema molt probablement no el tindrem nosaltres si no els nostres fills i nets. Mentre tant ningú renunciarà al seu cotxe, ni reciclarà les deixalles que produeix, ni modificarem els nostres hàbits de consum ….. ens costa molt poc predicar i molt posar-ho en pràctica.

Potser en aquesta reflexió trobarem un dels pocs aspectes positius de una crisi com la que estem passant i per pura necessitat de depurar la nostra economia ens arribi la sensatesa que fins ara ens ha faltat, ja m’estranyaria que fos així, ja !!!.

2 Comments
  • Eduard
    Posted at 19:57h, 04 desembre Respon

    Hola Terminator de Riudarenes!!!.

    Tu hi podries dir moltes més coses i molt més encertades que les que he dit jo sobre aquest tema, a veure si t’animes i m’ho fas arribar, ja veuràs com te l’èxit que es mereix un tema de tanta importància com aquest!!!

    Salut

  • Terminator
    Posted at 17:17h, 04 desembre Respon

    Hola Eduard, és cert que l’any 1997 va tenir lloc la cimera internacional coneguda com a Protocol de Kyoto, que va permdetre l’acord entre governs i científics per tal de reduir les emissions GEH (gasos efecte hivernacle). El països que el van signar van pactar reduir almenys en un 5,2 % les emissions contaminants entre 2008-2012 prenent com a refèrencia els nivells del 1990. Però no va ser fins el 16 de febrer de 2005 que l’acord va entrar en vigor després de que, al firma Rússia, es complís la condició de l’article 25 del protocol en que es demana que sigui ratificat pels països industrialitzats responsables d’almenys un 55% de les emissions de CO2.
    Dit això cal remarcar que altres països s’hi han anat adderint com ara Australia el 2007 i és possible que EUA l’any vinent a Cophenague pugui firmar.
    Per tant i en conclusió, hem començat a fer alguna cosa i com diria un president que tu molt bé coneixes: ” al loro que no estaos tant mal”.

Post A Comment