14 ag. El “pitu del sereno”
Quan algú te l’ocurrència de titllar a Montilla d’excés verbal, no se si possar-me a riure o a plorar. La situació és tant ridícula com apel·lar l’honestetat de Zapatero o la catalanitat de Rajoy, son dos conceptes que mai poden anar junts, un oxímoron clamorós.
De La Vega segurament en no saber que dir front l’incompliment de l’Estatut per part del seu govern, va sortir per peteneres, la millor defensa és un bon atac, diuen. Si davant de una situació tant greu com aquesta, la posició dels polítics espanyols és la de censurar les queixes dels perjudicats, ho tenim clar.
Cada cop és més evident que des de l’inici mai s’ha tingut el propòsit de solucionar definitivament la sagnia solidària que deriva en un dèficit fiscal descomunal que impedeix que a Catalunya no podem tenir per exemple, les mateixes prestacions en sanitat, educació i protecció social que en altres llocs a on aquests serveis els sufraguem nosaltres i això també és un atemptat a la igualtat de la que en som víctimes els catalans.
Mentre les regions que s’anomenen pobres i que ara es queixen per les exigències catalanes, siguin els caladors de vots que mantenen en el govern a uns, els socialistes i en els que interessa omplir les xarxes als altres, els del PP, per fer fora els primers, ho tenim realment fotut, per això és tant important l’esperat i anunciat gest de rebel·lió del PSC. Millor que ens tinguin per uns malparits que pel “pitu del sereno”.
No Comments