Pongamos que hablo de Madrid
672
post-template-default,single,single-post,postid-672,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Pongamos que hablo de Madrid

Pongamos que hablo de Madrid

La setmana passada la premsa econòmica es va fer ressò de l’augment espectacular que les xifres de l’atur han tingut a Espanya. Embolicada en el paper de una crisi que es negava, la dada sembla del tot justificada i coherent. La construcció, sector econòmic en el que es sustentà l’efervescent creixement dels darrers anys, ha fet figa i ha iniciat un moviment de caiguda lliure que està arrossegant el que se li posa pel davant com un temporal de llevant amb la sorra de les platges desprotegides.

La premsa econòmica i la política també, crosta nacionalista espanyola sr. Ferran, fa uns quants anys s’afanyava en fer-nos evident com Catalunya havia perdut pistonada en la conformació del PIB espanyol en favor de Madrid i com d’altres comunitats com el País Valencià, Balears i Múrcia, ens bufaven el clatell amenaçant la nostra privilegiada posició de locomotora nacional i tenien raò.

El que passa és que en l’empeny per a ridiculitzar-nos varen obviar que la major part d’aquest creixement venia de l’especulació del totxo i els negocis orbitals a la construcció i ara quan els efectes evidents de l’esmorrada els han canviat el color negre dels números del balanç pel roig, cap d’ells ens parla ja dels miracles econòmics d’erxercici liberal de Madrid, València i Múrcia, Balears aguanta molt millor pel pes del turisme, si no que ho fan d’Espanya en el seu conjunt, no fos cas que ….

I això és així perquè la primera dada que confirma el que ja vaig dir a primers d’Abril és que l’atur ha augmentat per damunt del 20% en les comunitats del miracle econòmic mentre que Catalunya, la decadent i envellida Catalunya aguanta el tipus en xifres semblants a qualsevol país europeu modern, gràcies a la diversificació, a un teixit industrial que s’ha adaptat molt millor que el de la resta de l’estat, a un sector turístic molt potent i a unes Pimes que en temps de penúries esquiven molt millor el temporal que les grans corporacions amb seu a la capital del regne, tot i que ho estem passant malament també. Només la dada de l’endeutament de les 6 majors constructores nacionals, totes elles amb seu a la capital menys la FCC de la Koplovitz, sumen quasi be l’espetarrant xifra dels 200.000 milions d’euros. Feu el càlcul en pessetes per a saber quant és tot això.

Potser ara ja no interessi tant fer evident la inconsistència de un creixement tant artificial com aquest ni les conseqüències immediates que això tindrà per les nostres economies, però que voleu que us digui, veient l’espectacle a un servidor se’l fa difícil evitar que un petit somriure s’escapi per a sota del nas tot i la dificultat que ens portarà aquesta situació per aconseguir un finançament més just.

4 Comments
  • Pingback:En veu alta [castellano] » Pongamos que hablo de Madrid
    Posted at 23:53h, 30 agost Respon

    […] Llegir en català This entry was posted on July 28, 2008 at 9:35 am, filed under economia and tagged crecimiento económico, crisis construcción. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post. Post a comment or leave a trackback: Trackback URL. Previously – El Sudoku de la financiación Next – Empieza la Campus Party 2008 […]

  • admin
    Posted at 10:38h, 29 juliol Respon

    Hola Trina.

    A mi em feia molta ràbia tenir que suportar d’alguns que no en tenien ni idea, que ens refreguessin pels morros el fet de que Madrid ens hagués superat en la ponderació del PIB nacional quan tothom sabia que estaven fent trampes.

    A les primeres de canvi, quan se’ls ha desmuntat el “tinglado” del totxo han tornat a la crua realitat i aquesta vegada ni l’efecte seu que els proporciona molts de punts en la creació de riquesa que corresponen a d’altres territoris, els ha salvat del la debacle.

    A veure si n’aprenen per altres vegades, però coneixent com son els espanyols, ho dubto.

    Salut i €

  • trina
    Posted at 15:52h, 28 juliol Respon

    Eduard,
    jo no ho hagués dit millor…mentre llegia l’article de LV d’avui on comentàven això mateix, se m’escapava el somriue i pensava, d’alguna cosa ha de servir que històricament Catalunya hagi estat la capdavantera del desenvolupament a Espanya, i és per això que ara té més possibilitats que ningú..la història no és en va…s’ha de saber mirar endarrera per poder mirar endavant amb garanties…
    salut

  • En veu alta - Blog de opinion de edp
    Posted at 09:15h, 28 juliol Respon

    Pongamos que hablo de Madrid…

    La semana pasada la prensa económica se hizo eco del aumento espectacular que las cifras del desempleo han tenido en España. Envuelta en el papel de una crisis que se negaba, el dato parece del todo justificado y coherente. La…

Post A Reply to admin Cancel Reply