Digui 576 si us plau

17 jul. Digui 576 si us plau

Sovint la incoherència s’agermana amb la política fins al punt de veure-les com a dues coses indisolubles, decisions que ens afecten de ple negativament provocades en part per actuacions poc meditades estan a l’ordre del dia i en podríem citar un munt, llei de l’autonomia personal, reforma del sistema escolar, decisions en infraestructures… em centraré amb l’escassetat de metges que patim a Catalunya, perquè el fet que en part ho provoca, és tant greu que hauria de comportar alguna cosa més que debat parlamentari, m’explico.

Aquests dies s’ha conegut la resolució del TSJC sobre la reclamació presentada per un col·lectiu de metges als que la inefable Marina Geli va obligar a prejubilar-se als 65 anys, ara ja en fa quatre, amb la intencionalitat pretesa de organitzar la professió mèdica en el sector públic i crear les bases que permetrien fer les previsions a futur de manera més acurada i eficient.

El problema però sorgeix quan a resultes de tota aquesta moguda i d’altres afegides com les baixes remuneracions, les nefastes condicions laborals i la falta de consideració que el sector pateix, ens ha provocat un dèficit brutal de metges, concretament en 576 es calculen les necessitats més properes, que difícilment es podran cobrir des de casa nostra i per tant s’hauran d’anar a buscar a fora, saltant-nos els protocols de homologació establerts, tot per fer les coses mal fetes.

Passa a més, tal i com han denunciat els afectats i els ha reconegut la sentència, que la mesura es va adoptar bàsicament per alleugerir la nòmina fent fora aquells doctors amb molta antiguitat acumulada, amb càrrecs difícilment amortitzables sense preveure, o potser si, les nefastes conseqüències de la mesura. El resultat ha estat que un sistema sanitari exemplar, s’ha anat deteriorant per a no reconèixer que el seu funcionament era bo.

Tots aquells que pateixen les cues, les llistes d’espera fins i tot que el seu especialista tingui dificultats a entendre’ls en castellà, en català més val que no ho intentem, haurien d’ésser més conscients de tot això en el moment d’anar a votar, no val queixar-se per tot i quan es té l’oportunitat seguir votant per la por de que no vinguin els “altres” o simplement quedar-se a casa a veure-les venir.