Oficialitzant la crisi
624
post-template-default,single,single-post,postid-624,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Oficialitzant la crisi

Oficialitzant la crisi

Ahir tota la premsa econòmica posava de relleu l’alça de la taxa d’inflació al 4,7% interanual. Els dos indicadors referents per a valorar l’augment de preus interanualitzat, l’IPCA o IPC harmonitzat a nivell de la zona euro i l’IPC coincideixen en la demolidora xifra i tant en el primer cas com en el segon, establint nous rècords en les series econòmiques de fa molts anys, l’un, l’europeu, des del 1997 i l’altra el domèstic, des del 1995, tot un pal.

Les xifres macroeconòmiques tenen un perill evident i és que es veuen poc relacionades amb el nostre dia a dia, no obstant si ho traduïm al llenguatge planer que tots entenem, per a fer avui el mateix que el maig de l’any passat ens caldria guanyar, com a mínim, 250€ més i la cosa no ha fet res més que començar, ja que cap dels dos indicadors recull encare ni la pujada fortíssima del petroli (combustibles, electricitat, transports, etc.) ni dels aliments.

Les previsions que es feien només fa tres mesos han saltat pels aires a les primeres de canvi però el més preocupant de tot és que avui ningú apostaria ni un € per la capacitat del govern per a redreçar la situació. L’activitat econòmica s’ha secat, l’atur augmenta de manera alarmant mentre s’elaboren plans de xocs que quan es presenten ja estan sobrepassats i mentre tant el sector financer està acaparant el diner injectat per els bancs centrals emprant-lo en un joc del doble o res, per a tapar les pèrdues provocades per la bombolla immobiliària o desaparèixer, així de cru.

Possiblement la percepció del nivell de deteriorament de la situació, s’està començant a percebre ara, es com pretendre travessar l’Atlàntic amb una zòdiac en mig de una tempesta descomunal, sense rems, veles, motor ni timó i amb el casc ple de forats. I pensar que fa quatre dies quan comentavem això en el bloc o a qualsevol foro tenies que abaixar el cap perquè no et toquessin les pedregades o fins i tot havies de suportar que et titllessin d’antipatriota, quin país!!

Tags:
5 Comments
  • admin
    Posted at 20:19h, 02 juny Respon

    Hola Ferran, discrepo del teu comentari ja que si bé en un primer moment la crisi si que tenia un component estrictament financer, ara ja no, ni tant sols es centra ja en el sector de la construcció i els auxiliars si no que s’ha escampat a tot el sistema productiu.

    Les xifres de l’atur no enganyen i el perill evident de tot això si ho afegim a la gran incidència de l’immigració és que d’aqui poc, passat l’estiu diria jo, tindrem un seriós problema.

    Tots els indicadors a nivel internacional son dolents, però a Espanya més i per afegitó hi hem de sumar un dèficit comercial brutal, mes del 10% del PIB i una inflació disparada que ens allunya del grup de l’€ en la UE. La productivitat tampoc es salva i creix a la meitat de la dels nostres competidors mes propers.

    L’únic que ens falta ja és tenir la dada que ens indicarà que estem en creixement negatiu, que o molt m’equivoco o la veurem abans d’acabar l’any.

    E quant al dèficit, jo seria partidari d’augmentar-lo fins el 3% que ens permet l’UE i invertir aquests recursos en la creació de les infraestructures, així, tot i que no sortirem dela crisi, ens prepararem per a quan les coses tornin a anar bé i de passada podriem enquibir en el sector públic molta de la ma d’obra expulsada del sector de la construcció residencial.

    Salut i €

  • Ferran
    Posted at 19:50h, 02 juny Respon

    Em sembla que estem siguent tots plegats massa derrotistes. Els indicadors macroeconòn¡mics no han arribat en cap moment a les xifres esgarrifoses de les crisi de 1974 i de 1993. En aquelles ocasions el creixement del PIB va arribar a ser negatiu i les inflacions eren de dos dígits. Alló sí que va ser terrorífic.

    Certament, hi ha un component estrictament financer (bancari, diria jo) en la crisi que patim avui en dia que ens ha de fer ser cauts. Però, en conjunt, això sembla més aviat una desacceleració com les que succeeixen de tant en tant en el nostre sistema.

    I el que no acabo d’entendre es que la gent (i algun polític) es tiri les mans al cap perquè l’estat tindrà deficit! Per a que volem l’estat, doncs, si no és per a aplicar polítiques compensatòries? És la seva obligació tenir deficit en aquests casos.

  • Pingback:Descobrint la crisi « Por la paz y la libertad
    Posted at 21:55h, 01 juny Respon

    […] Publicat a edp.cat (oficialitzant la crisi) […]

  • admin
    Posted at 15:47h, 31 maig Respon

    Hola Montilla (honorable???) el problema és que amb aquestes xifres prou feines en tindrem per nosaltres tan sols !!!

    Salut i €

  • Montilla
    Posted at 10:38h, 31 maig Respon

    La nostra prioritat és continuar sent solidaris

Post A Reply to admin Cancel Reply