L’Oriol Pujol i les cases de barrets
606
post-template-default,single,single-post,postid-606,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

L’Oriol Pujol i les cases de barrets

L’Oriol Pujol i les cases de barrets

El diputat del PSC, Joan Ferran, foragitador de les “crostes nacionalistesde la Corporació, ens té ja prou acostumats a cercar amb unes declaracions pretesament iròniques, passar de puntetes per sobre dels problemes d’entesa entre els tres socis del tripartit, PSC, Esquerra i ICV. Ahir va voler caricaturitzar en el seu bloc, en el que curiosament i com a bon demòcrata que és no admet les rèpliques, a l’Oriol Pujol per que va titllar el desgavell imperant en el govern, de “casa de barrets“.

Ja és curiós que, aprofitant el llenguatge col·loquial de l’Oriol, un dels portaveus del grup que ha fet el més espantós dels ridiculs engegant la batalla dialèctica per anomenar com a captació temporal un transvasament o per titllar com a mòdul d’educació el que quan estaven a l’oposició anomenaven barracó, es permeti ara a donar lliçons de quina és l’accepció que s’hauria d’aplicar a l’expresió “casa de barrets“. Amb el que si té raó en Ferran és en que per a centrar més la intenció de la seva definició, l’Oriol hi hauria d’haver afegit al final aquestes dues paraules, -“sense amo“-, i així li hagués quedat més rodó i entenidor, per dir-ho més planer, allò és Can Pixa.

En el seu post, en Ferran, també fa esment de l’educació rebuda, per l’origen familiar i la posició social en la que l’Oriol Pujol s’ha fet home, intentant barroerament fer la burla i escometre altre cop, sibil·linament, contra un model de societat que defensa principalment Convergència i Unió i en altres temps, el PSC, abans de perdre la component catalanista del seu ideari.

Potser ell i a d’altres socialistes, els agradaria definir les desavinences constants i les rectificacions que el president Montilla ha de fer continuament als seus consellers, elevant-les com a norma d’actuació de un govern, que ni gestiona ni governa, és senzillament questió de matisos.

Tot això que escric li hauria explicat com a comentari en el seu post, perquè tal i com en Ferran demana, en vol la rèplica. Algú li hauria d’explicar a aquest senyor, que dificilment es pot estabirt un diàleg o discussió en un bloc capat als comentaris, potser desconeix que un espai així té sentit quan s’obre a l’opinió. Els formats “pasquineros” unidireccionals de fa 50 anys amb els que en Ferran s’hi sent com a peix a la bassa, no permeten la discussió i el diàleg en un entorn 2.0, eminentment col·laboratiu, (i de passada que li expliquin també a l’Iceta tot això).

Llegiu l’article en el seu bloc.

2 Comments
  • admin
    Posted at 17:57h, 23 maig Respon

    Hola company.

    Veritablement, aquest home és un llengua de drap, normalment evito fer-me judicis d’algú ue no conec, però en Ferran em cau d’allò més be, o sia, al contrari i coincideixo justament en la comparació amb el Zaragoza, de sectaris ni han a per tot i en el PSC ells en son dos exemples.

    Salut i €

  • saltenc
    Posted at 12:59h, 23 maig Respon

    Paios com aquest o el mateix impresentable d’en Zaragoza fan molt mal favor a la política, cada vegada que baden boca és per ficar-se amb la persona i el pitjor de tot és que tenen carta blanca per a fer-lo.

Post A Reply to saltenc Cancel Reply