15 maig Revisant el bipartidisme
El procés imparable cap el bipartidisme a Espanya és cada cop més evident. Des de l’OPA política del centre, gràcies a la desintegració del CDS de Suárez que es va dur a terme des del PP, fins a l’evident fagotització que el PSOE ha protagonitzat cap a l’esquerra d’aquelles tendències més extremes que vivien sota l’ombra del PCE, han aglutinat a l’entorn de un centre sobre poblat més del 90% de l’oferta política d’aquest país.
Aquest important moviment uniformador que pretén presentar als electors en bipolar, és també el causant del que per exemple està passant en el PP, la diversitat i la dispersió ideològica i la lluita per el control de l’organització fa que, davant de uns mals resultats els uns i els altres creguin que el seu model és el més vàlid per a superar la situació de crisi.
Rajoy, a qui jo veig molt proper al centre i per tant més pròxim a la frontera política amb el PSOE que amb la extrema dreta que campa dins del seu partit, és curiosament el candidat conservador predilecte per aquells que no votem al PP, donant la raó a l’apreciació que va fer en el seu dia l’Espe. L’home es va guanyant les simpaties de molta gent, a mesura que va executant la idea de partit centrista i a més ha tingut la valentia d’enfrontar-se a l’entorn que va recolzar a l’Aznar en el passat i que ara propugna el seu relleu en la direcció.
La COPE, el Mundo, TeleMadrid, La Razón, són un lobby poderós que avui s’entesta en presentar a Rajoy com a un líder caducat i sense suport, quan la realitat els contradiu. Possiblement la gent que ha votat al PP sigui més de centre del que aquests mitjans creuen i recuperar aquesta posició els portarà a perdre vots més conservadors però també a recuperar-ne d’altres que ara voten PSOE o senzillament, no voten.
Com que no tinc la bola de cristall no puc predir si el projecte que impulsa Rajoy sortirà elegit el proper congrés popular del mes de Juny, el que si ens dirà el resultat és si l’aposta que ell fa enfront del continuisme de l’estratègia de crispació que els va caracteritzar en la passada legislatura, és un projecte guanyador.
Més informació sobre el tema:
- La COPE se une al boicot a Rajoy – Vicent Vercher Garrigós
- Continuan los desplantes en el PP – El blog de Rubén
- Sangría – La columna de Miguel Angel
- El coraje de Rajoy – Enric Juliana
Carlos
Posted at 18:57h, 17 maigDoncs la veritat és que no havia pensat en aquesta possibilitat, però també és una bona sortida. De totes formes seria una solució molt més arriscada que no sé si es duria a terme. No sé si l’ambient esta prou carregat com per produïr una escisió o tot quedarà en veus contraries dins del partit…
admin
Posted at 18:57h, 17 maighola Rosa.
Tot i que no ho sembli, de la mateixa manera que al PSOE el vota molta gent que sense ser socialista, no vol de cap manera que surti PP (vot ùtil), en el PP els passa el mateix amb els socialistes.
El quit de la qüestió està en saber ocupar de manera creible el centre i aquest tot i que actualment està prés per el PSOE si juguen bé les seves cartes, també el podria ocupar el PP.
El gir que pretén impossar Rajoy és de una valentia molt gran, s’ha enfrontat a molts poders que ja no le volien i que ara ja li han fet la creu, amb el que no compten però, és que el percentetge de centristes és enorme i potser els que tindran de fotre el camp del partit hagin d’ésser els de la corda del’Aznar i jo crec que això, si que seria una molt bona notÃcia.
Salut i €
admin
Posted at 18:53h, 17 maigHola Carles.
Jo crec que si que ens interessa, ja que estic completament segur que si Rajoy aconsegueix sortir reelegit del seu congrés hi haurà una escissió en el PP, quedant una situació semblant a l’època en que AP i CDS convivien i per tant els estremistes reduïran la seva representació.
A veure per a on respiren.
rosa
Posted at 17:33h, 17 maigEm de pensa que Rajoy no guanyara mai (mal li pesi),i que la Espe s’ha convertit amb el ninot de moda de la fira anual (una chochona, un payasete, un toreton)(musica inclusa)seria maravellos que la Espe pugues lidera el partit, els vots es repartirian mol mes facilment y de segu que els pactes que es lo bo de la democracia serian “lo mas extraño del mundo”, lo futut es que hi ha carta amagada, i veurem resurti de les seves cendres qualsevol pervers personatje, altemps,
Carlos
Posted at 16:21h, 17 maigDe nou torno a compartir els teus arguments, però m’ha vingut al cap un dubte. Realment ens interessa a la gent que no som votants del PP que en Rajoy continuï al seu capdavant? Acceptant que hi ha un gran nombre de centristes que han votat al PP el passat 9 de Març pel lideratge de Rajoy aniria molt millor per a la resta de forces polÃtiques que aquest desaparegués i fos substituit per Aguirre. Això faria que els votants centristes es distribuissin per la resta de partits, probablement la majoria anirà a parar al PSOE. De retruc, a més, el viratge cap a la dreta liberal d’Aguirre podria ser un molt bon estimulant per a l’esquerra tradicionalment abstencionista.
admin
Posted at 18:01h, 16 maigHola Trina.
Bona indicació, ja l’he afegit. Al Rajoy, la vella guà rdia pretoriana de l’Aznar el volen fora, però de moment els està sortint el tret per la culata ja que els qui se’n van, un per un, son ells.
A veure fins a quan pot aguantar.
Salut i €
Trina Milan
Posted at 15:39h, 16 maigEduard,
per afegir documentació, l’article d¡Enric Juliana a La Vanguardia:http://tinyurl.com/6gvuba; explica més sobre el que comentes. M’agradaria que Juliana tingués raó.
Una abraçada
admin
Posted at 23:14h, 15 maigHola Rosa,
Jo crec que t’equivoques en localitzar el rival de Rajoy, ja que aquest és el propi Aznar i vistos els darrers aconteixaments crec que el “tapat” que sortirà en el proper congrés és el Mayor Oreja.
Salut i €
rosa
Posted at 22:42h, 15 maigEl problema no es el pobre Rajoy el problema es la barbie Espe, es la que vol manar, i es la que li anat molt be que el PP no guanyes les eleccions, l’afany de poder d’aquesta ¿sra? l’haurem de sigui molt de la bora . salutacions i espero que estiguis mes be ara se en carn propia lo que estas pasan un peto