Decidir sobre la pròpia mort
548
post-template-default,single,single-post,postid-548,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Decidir sobre la pròpia mort

Decidir sobre la pròpia mort

Jo de fet volia parlar sobre el “culebron” que ha montat el PP amb el tema des seu Congrés del mes de Juny. Sobre les amenaces, acusacions i discusions dia si dia també entre l’Espe (Aguirre, la Cólera de Dior), Rajoy, Acebes, Zaplana, Gallardon, que segurament estara fregant-se les mans…. Tot un espectacle de circ, en el que cada dia puja el to i en el que estava esperant que treiessin les navalles en qualsevol moment

Pero es que aquest matí m’he ennuegat amb el café. Per un moment m’ha semblat que encara estava somiant quan he sentit a la radio que Esperanza Aguirre i Rouco Varela han signat un conveni pel qual els sacerdots madrilenys formaran part dels comités d’etica dels hospitals publics de la comunitat. I m’ha semblat que tant l’una com l’altre s’havien fumat alguna cosa abans de firmar l’acord. Deu ser la mateixa substancia que permetia a Santa Teresa entrar en éxtasis.

A partir d’ara, quan un malalt terminal necessiti sedació, quan un malalt terminal necessiti que es prengui una decissió sobre la continuïtat o no d’un tractament o d’uns ajuts per mantenir-lo artificialemnt amb vida, o quan un metge hagi de decidir si es reanima o no a un pacient que es debat entre la vida i la mort, abans de res hauran de consultar-ho amb un mossén. Amb els mateixos que neguen l’us de preservatius per evitar la transmisió de la Sida o els embarassos no dessitjats, els mateixos que defensen que la vida comença en el moment de la fecundació i no tenen escrupols en defensar i elogiar presidents que mantenen la pena de mort i els mateixos que paguen cifres milionaries per amagar escandols d’abusos sexuals a menors.

Aquesta es la moral que portaran als comités d’ètica dels hospitals publics de la comunitat de Madrid?? Doncs mai millor dit, pero que Deu ens agafi a tots confesats. Em nego a que un sacerdot decideixi sobre la meva vida, però encara em nego més a que decideixi sobre la meva mort.

Faran “Testaments Vitals” als hospitals publics on et puguis negar a que sota cap concepte un sacerdot tingui poder de decissió sobre aquests assumptes?? Inclouran representants de totes les confessions en aquests comités d’etica?? Ningú no pensa denunciar el cas al Constitucional per vulneració dels més elementals drets de llibertat religiosa??.

gemma1.JPGLa poesia i la literatura tenen el seu lloc en el bloc de la Gemma Nuñez. És de Girona i una de les components de la Girosfera. La podeu llegir en “Buscando el norte“, un bloc escrit en castellà, a on la literatura i la poesía en son els protagonistes principals.

Aquesta és la poètica presentació que ens fa d’ella mateixa, en el seu bloc.

Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por te quiero chaval, cualquier escusa una chorrada es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar. Sentirme como una colilla entre mis labios al fumar, colgarme de cualquiera que le guste trasnochar, que inoportuno fue decirte: me tengo que marchar pero que bien estoy ahora.

3 Comments
  • Jose R.
    Posted at 16:21h, 27 abril Respon

    Doncs per intentar atuar la proposta estem fent això:

    http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=233

  • Jose R.
    Posted at 16:20h, 27 abril Respon

    Doncs per intentar aturar-lis els peus estem fent aquesta campanaya:

    http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=233

  • Anna
    Posted at 15:49h, 27 abril Respon

    Doncs sí, així de kafkià el tema. Estem en un estat aconfesional? Laic? Vés per on, cada és menor el respecte a les llibertats individuals, legislant a tort i a dret sobre com em de viure a cop de prohibicions. Què se n’ha fet la jurisprudència constructiva, educativa i que ajuda a un país a canviar de mentalitat? Sempre fomentant la picaresca de fer-ho tot d’amagatotis: que no m’enxampin…, en comptes d’implantar la responsabilitat personal.I com si això no fos prou, ara ja no podràs decidir tan sols sobre com vols morir, sobretot si ho vols fer amb dignitat.

Post A Comment