Assegut davant l’ordinador …..
509
post-template-default,single,single-post,postid-509,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Assegut davant l’ordinador …..

Assegut davant l’ordinador …..

Assegut davant l’ordinador, obre el processador de textos, es posa bé el teclat i respon algun missatge pendent. Mira els esborranys que ha començat, a mà, en diverses ocasions. Compta fins a sis intents, i cap el convenç. Ell no té el problema del full en blanc. El seu problema és el segon paràgraf.

Pensa durant una bona estona. Agafa un dels fulls. Política. Havia dit que no en parlaria i no creu que fer-ho al bloc d’algú a qui admira per com tracta aquest tema sigui la millor manera de començar.

L’aparta i n’agafa un altre. Servidors, apaches, mysql… massa tècnic. No creu que sigui una bona opció, la d’avorrir al personal, així que desestima també aquesta opció i la deixa sobre el primer esborrany “polític” (si és que algú amb una mica de seny l’hagués qualificat així).

El següent és sobre periodisme digital. Interessant, però ja el cansa. En parla al seu bloc, en comenta d’altres, i s’adona que tot allò que es nou genera opinions molt diverses fins que no es converteix en quelcom quotidià. No voldria que la seva aportació semblés un intent d’imposar una visió massa pròpia, així que el full va a parar de nou al plec dels intents reciclables. La part del darrere d’un foli sempre és útil quan et truquen.

Creu que potser pensa massa. Que hauria d’escriure el primer que li passa pel cap. La idea, però, no l’acaba de convèncer, així que agafa aire, i es mira un altre full per revisar. Comença a llegir. «És un plaer per mi poder escriure en un bloc aliè. I més quan és d’algú a qui llegeixes. Segur que quan hi vegi el meu nom escrit m’emociono». No continua. No creu que al blocaire generós que li ha ofert la possibilitat de publicar al seu bloc li interessi massa un article-massatge.

Se’n cansa. S’acosta l’hora de fer el dinar, i continua sense decidir-se. De cop, veu que li ha arribat un correu. “Hola Miquel”, comença. Li recorda que d’aquí a no-res ja li toca a ell, publicar, i ell encara no té ni idea de què escriure. Així que, per cercar la inspiració perduda, fa una visita al bloc en qüestió. Una visita que no contribueix a donar-li massa idees, sinó a restar-les: tot allò del què ja s’ha parlat no seri a una bona idea, així que es separa una mica de la taula de l’ordinador i pensa.

De cop, se li il·luminen els ulls. S’acosta d’una revolada a l’ordinador, i, mentre comença a escriure, s’adona que una sensació d’alleugeriment el recorre. Per fi, es diu a ell mateix, crec que sé què puc escriure.

I comença. «Assegut davant l’ordinador, obre el processador de textos…».

miquel.jpgEn Miquel Serrabassa és l’autor del bloc Entre Silencis l’excel·lent bloc d’opinió que administra. En Miquel és osonenc de naixement i gironí per qüestions del cor. La seva identitat en la web 2.0 és Vicboy.

Actualment és director tècnic de Sobrevia.net [taller de projectes digitals], fent la feina que li agrada: gestionar i programar, així com altres tasques relacionades: promoció i posicionament de pàgines web, disseny, a més, és coordinador de redacció del canal digital de Nació Digital, cap de redacció de Gironainfo.cat, i ha publicat diversos articles d’opinió, sobretot a Opinió Nacional.

Des de la creació del grup de la Girosfera és qui administra les eines que anem posant en marxa poc a poquet.

11 Comments
  • Pingback:Assegut davant l’ordinador « Entre silencis…
    Posted at 18:12h, 19 abril Respon

    […] Assegut davant l’ordinador Publicat en 19 Abril 2008 per Miquel Serrabassa [ Publicat com a blocaire convidat a EDP.CAT ] […]

  • admin
    Posted at 08:36h, 16 abril Respon

    Hola Siono.

    La situació que descriu en Miquel és fidel a la realitat i molt habitual. De cops els posts surten sense adonar-nos i d’altres no hi ha maneres.

    Un dels “beneficis” del exercici del crossblogging és precisament la de posar en l’aparador molt d’altres excel·lents blocs que obiguen els seus autors a asseures davant l’ordinador …

    Salut i €

  • Siono
    Posted at 22:46h, 15 abril Respon

    És exactament per el que descriu en Miquel, per el que m’apassiona aquest bloc i també l’Entre Silencis i per el que he acabat llegint regularment d’altres que descobreixo a través del crossblogging de l’Edp. És per la RESPONSABILITAT i SERIOSITAT amb la que alguns encareu el fet d’escriure. És un valor preciós per a qui llegeix. I l’opinió dels altres és molt necessària per formar la pròpia. És un procés d’enriquiment personal tan positiu!! (i gratis!! 😉 ).

    Rebre una noticia, una informació, JA NO és suficient. Jo necessito saber com viuen els altres en primera persona, aquell fet que m’estan dient que esdevé. De vegades, l’opinió dels qui llegeixo es contraria a la meva opinió i això és igualment necessari per fer que la posi a prova, que la replantegi, que la reforci o l’actualitzi o fins i tot que la rebutgi si veig que no sóc capaç de rebatre els arguments d’un blocaire. Llavors és tan important el fet que encareu d’aquesta manera “la pantalla” (el paper) en blanc… convertiu el que escriviu en quelcom important, impagable… és un privilegi que tenim els que os llegim.

    Aquest és un “Comment- massatge” per a tots els que es senten identificats amb el que ha escrit en Miquel i per a ell, és clar. Perquè si. Perquè em dona la gana i perque vosaltres ho valeu. Apa.

  • David Montilla
    Posted at 21:19h, 14 abril Respon

    En Miquel ha descrit perfectament el fet de l’angoixa d’escriure en un bloc que no és el teu. A mi em va passar quan em va tocar escriure aquí, i realment quan vaig veure el correu de l’Eduard recordant-me l’entrega, vaig pensar que no podia quedar tan poc temps… Tot i així, vaig tirar pel dret i pensar que estava escrvint pel meu bloc. Una bona experiència, tot i l’angoixa.

  • admin
    Posted at 09:01h, 12 abril Respon

    Hola Patrici.

    Cap problema, des de l’opció de contacte ho pots fer i si vols enviar-me’l irectament la que faig servir habitualment és aquesta xarop1@gmail.com

    Salut i €

  • patrici
    Posted at 08:59h, 12 abril Respon

    bon dia,
    voldria enviarte per e-mail una informacio que pot ser del teu interes,pots donar-me una adreça?

  • Miquel
    Posted at 18:04h, 11 abril Respon

    Je, un apunt només.

    Ara rellegint-me (em fa certa vergonya llegir coses que escric jo) he vist que m’has posat Serabassa al cognom. Li falta una “r” 😀

    Salut!

  • Carles Banús
    Posted at 16:41h, 11 abril Respon

    Miquel, trobo que descrius una sensació bastant coneguda, sobretot per aquells que intentem autoimposar-nos una certa periodicitat als blocs.
    Comences a escriure una idea i ho borres al cap d’una estona; i tornes a començar…

  • Pingback:Assegut davant l’ordinador… « Entre silencis…
    Posted at 16:12h, 11 abril Respon

    […] » Veure l’article Assegut davant l’ordinador… a En Veu Alta […]

  • admin
    Posted at 16:07h, 11 abril Respon

    quan vulguis m’hi poso, Miquel. I nopateixis, jo l’he trobat molt original, si mes no els que ens hem embolicat en l’exercici d’escriure un bloc, la situació que descrius es és realment coneguda i habitual.

    Salut i €

  • Miquel
    Posted at 15:31h, 11 abril Respon

    Un plaer; llàstima de la falta de temps i inspiració 😉

    A veure quan ho repetim en sentit invers, i moltes gràcies de nou! 😀

Post A Reply to Assegut davant l’ordinador… « Entre silencis… Cancel Reply