Vendre’ns la moto

09 abr. Vendre’ns la moto

Veure a l’home simpàtic del Zapatero, enfilat a la tribuna del Congrés del Diputats repartint promeses i compromisos a dojo davant de ses senyories i la resta de ciutadans amb la capacitat d’autoflagelació suficient com per a resistir la programació sencera de TV2 en el debat d’investidura, és un espectacle només comparable a una marató de 24 hores del il·lustre “El tomate” del T5.

El “prometedor compulsiu” va tornar a prometre el traspàs de les rodalies, cosa que ja havia fet la legislatura passada, el desplegament del estatut pel que fa al nou sistema de finançament que se’n deriva i oh miracle! a la publicació d’aquelles balances fiscals que ja va encarregar en el 2005 a un grup d’experts i en veure’n els resultats li entrà la suor freda.

Vistos els resultats de les darreres Generals a Catalunya, és prou clar que majoritàriament a la gent ja li està be que els prenguin el pel deixant-los sense servei de rodalies, sense corrent elèctric, sense AVE, sense gestió aliena a IBERIA de la T4, sense una xarxa de carreteres com Deu mana i d’aquí a pocs mesos, sense aigua, potinejant el sistema educatiu i els serveis d’assistència social o interferint amb un ministeri de la vivenda les competències ja transferides i per tant res a dir. No m’estranya que vistos els resultats l’aparell del PSOE hagi optat per la mateixa tàctica per la propera legislatura.

És possible fins i tot que en les balances fiscals que ens serveixin d’aquí uns mesos, si és que al final ho acaben fent, Catalunya, consti com a receptora pura de la solidaritat d’Andalussia i Extremadura o que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’acabin afaitant a l’Octubre amb gasosa o Fanta de taronja com a resultes de la promesa que també ahir va fer sobre la sequera, total en les properes eleccions, majoria absoluta!.