01 abr. Conservador d’esquerres
Lamentablement avui en dia en el camp de la ideologia política, encare hi ha gent interessada en vendre’ns la validesa de la dicotomia esquerra-dreta quan al meu entendre està completament obsoleta i mes després de veure al conseller Baltasar, que va mamar en la seva joventut dels pits del comunisme, defensar el transvasament del Segre quan anys enrere encapçalava manifestacions en contra el del Ebre. Que hi farem.
Els interessats en promocionar aquesta fal·làcia busquen furgar en el records col·lectius el fet dels 40 anys de dictadura franquista que varem haver de patir a Espanya, no dubtant en equiparar al feixisme qualsevol iniciativa provinent de una dreta, que no oblidem és del tot democràtica. A Cuba sense anar mes lluny, encare ara farden de comunisme i no crec que faci falta aprofundir en el perfil de seu règim.
La divisió real, si es que es pot generalitzar amb les ideologies, seria entre conservadors i progressistes i en qualsevol corrent ideològica d’esquerres o de dretes en podem identificar d’ambdós extrems.
Bono, és una d’aquelles persones que cau fatal a Catalunya i Euskadi i excel·lentment a la resta d’Espanya. Tot i haver estat a punt de convertir-se en el líder del socialisme espanyol en dura pugna amb qui actualment n’és el seu valedor, pel seu tarannà podria militar perfectament en el PP, perquè per damunt d’altres consideracions Bono és un conservador.
En una legislatura en la que les intencions de pacificació de l’espai polític es fan manifestes i l’elecció dels portantveus del dos partits majoritaris així ho referenda, és fa com a mínim estrany que el PSOE proposi Bono a la presidència del Congrés, perquè a més de conservador, en les formes i en els fets Bono és un veritable carallot i un nacionalista espanyol extrem. Com trobarem a faltar al Marín !!!
La Trina parla també d’aquest homenot a Platxèria
No Comments