1000 dies amb Pasqual Maragall
476
post-template-default,single,single-post,postid-476,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

1000 dies amb Pasqual Maragall

1000 dies amb Pasqual Maragall

Avui, qui fou cap de comunicació del President Pasqual Maragall, Jordi Mercader, presenta la seva crònica de vivències del període del primer tripartit en un llibre titulat, “1000 dies amb PM” de la Magrana. De l’entrevista que avui li han fet en “els matins” de Josep Cuní a TV3, la dels de la crosta, se’n extreu que l’avui català de l’any, va ser objecte de mobbing polític per part de l’aparell del seu partit, el PSC i del que ell va impulsar a la presidència del PSOE, el ZP.

De les diferents campanyes que posa al descobert, ha ressaltat per exemple la del rumor extés des del mateix entorn del PSC, Zaragoza a on ets?, de que el Pasqual bevia en excés, el fet de que mentre l’ex-president estava en un petit despatx de la segona planta amb taques d’humitat al sostre i parets els “executius” del partit, disfrutaven de despatxos de disseny a la 4ª planta o la poc elegant posta en escena del descobriment de la malaltia de l’ex-president, com a justificació encoberta del seu allunyament de la candidatura a la Generalitat, amb la col·laboració necessària de “el Periodico“, des de on sorprenentment, mala consciència potser?, se l’ha impulsat cap al guardó que divendres li varen entregar.

Té valor el testimoni, perquè arriba des de l’entorn socialista, fins i tot així CiU n’arribarà a tenir alguna culpa segurament, i posa de manifest el tarannà de personatges prou coneguts com l’Iceta, Zaragoza, de Madre, Chacón o Montilla. Valdrà la pena llegir-lo per a conèixer com el PSC, premia els qui han viscut per el partit arribant-ne a ésser els seus líders.

Per cert, l’expresident va agrair l’elecció amb un discurs sublim, ple de força i emoció des de on va posar de manifest, que el que fora màxim impulsor dels Jocs Olimpics del 92 o de la reforma de l’Estatut, le fites mes importants de la seva història política, ara hi vol afegir la lluita contra l’Alzheimer, a través de la seva fundació, fent de Barcelona el referent en la investigació d’aquesta malaltia i no en tinc cap dubte que ho aconseguirà.

6 Comments
  • Pingback:En veu alta [castellano] » 1000 dias con PM
    Posted at 22:04h, 08 novembre Respon

    […] Llegeix en català This entry was posted on March 31, 2008 at 3:39 pm, filed under politica catalana. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post. Post a comment or leave a trackback: Trackback URL. Previously – La justicia es un cachondeo Next – Conservador y de izquierdas […]

  • admin
    Posted at 20:58h, 02 abril Respon

    En Maragall, com el mateix Pujol, tenia un carisma especial que feia que la seva gent, i la que no ho era també, l’arropés i li fes costat.

    La manera tant poc elegant que des del el PSC varen tenir en conspirar contra ell, va ser una maniobra lletja, un joc brut que tard o d’hora els passarà factura, al poca pena del Montilla i al ZP també, llavors se’n adonaràn de la vàlua del Maragall.

  • trina
    Posted at 20:34h, 02 abril Respon

    Companys,
    totalment d’acord, el que Catalunya ha perdut amb la marxa de Pasqual Maragall és molt, de ben segur que ho trobarem ben aviat; i penso que alguns, d’ells mateixos, ja s’estan adonant. La personalitat de Maragall va més enllà del que poden creure alguns i per això si s’ha compromès amb la lluita contra l’Alzheimer, ho farà a totes, com molt bé diu l’Eduard i més que en veurem…
    salut molta salut

  • saltenc
    Posted at 23:25h, 31 març Respon

    Si m’ho crec, és propi de Maragall tota aquesta manera de veura les coses i és que té aquest punt interessant. Tot i això és ajudar a netejar la consciència de qui li ha apunyalat per l’esquena. En el llibre de Mercader explica el fet que la senyora Garrigosa li va espetar a la cara de Zapatero “Que te ha hecho mi marido para que lo trates así” i aquell demostrant el seu “dissimulat” cinisme contestar “pero si yo a Pascual lo quiero mucho” ¡QUINA BARRA!. Salut Eduard.

  • admin
    Posted at 23:02h, 31 març Respon

    Hola Saltenc.

    Donç perquè segurament, en Maragall en la seva extrema visió de l’utilitat deu haver valorat com a molt util per a la seva lluita contra l’Alzheimer.

    Tota la publicitat que li arribi contribuirà a la recaptació de nous recursos i a aplegar esforços al voltant d’aquesta iniciativa.

    Salut i €

  • saltenc
    Posted at 22:29h, 31 març Respon

    A can PSC s’han tret del damunt un pes pesat com Maragall i de la forma mes barroera, tota una demostració de la força que ha agafat el sector espanyolista del partit.Costa entendre com encara Maragall es presta a la hipocresia que hem viscut aquest cap de setmana, rebent el premi de català de l’any un reconeixament que ve dels mateixos que s’han cuidat de treure’l de la circulació el Periodico i entregat fisicament per “l’amic” Montilla.

Post A Reply to En veu alta [castellano] » 1000 dias con PM Cancel Reply