Temps de crisi
467
post-template-default,single,single-post,postid-467,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Temps de crisi

Temps de crisi

La baixada del preu de la vivenda a hores d’ara, no la desmenteix ningú. El patrimoni familiar que s’havia incrementat en els darrers anys en mes de un 150% veu ara com es redueix de forma dràstica a una velocitat fins i tot major que la que es va experimentar en l’ascens i és que fins i tot el Gremi de Promotors reconeix una reducció en les vendes de un 27% i el transvàs de la demanda des de la compra al lloguer.

Qui va triar el totxo com a fórmula d’estalvi que garantia uns rendiments anuals de dues xifres, veuen ara amb incredulitat com no solament el valor dels actius que varen adquirir fa uns anys està decreixent si no que no s’albira el fons de la baixada i el mercat de compra-venda s’ha paralitzat. Ja era hora!

Les reduccions del preu previstes per les societats de taxació per aquest any s’enfilen fins el 8%, la real, la que s’està negociant en les transaccions que s’aconsegueixen lligar ja ara, es situen en quasi bé el 30% directament amb rebaixes dels preus o amb la inclussió d’altres actius com poden ésser pàrquings i trasters en els preus finals de compra i d’això en puc donar fé jo personalment.

L’estocatge de cases adossades, xalets i pisos és tan enorme que alguns propietaris, els que es poden permetre aguantar la patacada sense malvendre, decideixin incorporar els seus immobles al mercat de lloguer, animats per una demanda creixent que juntament amb l’errònia mesura del govern de Zapatero, han fet incrementar els preus que es pagaven, en la mateixa quantitat que l’ajut que el ministeri de la Chacón s’ha proposat repartir entre els llogaters quan per aportar una sol·lució estabilitzadora dels preus, s’haurien d’haver destinat a l’increment de l’oferta.

I amb tot aquest panorama la previsió del Gremi de constructors és la d’engruixir les llistes de l’INEM en quasi bé 1 milió de nous perceptors del subsidi d’atur, per cada pis que deixin de construir 2 treballadors del sector es quedaran sense feina i el càlcul és molt senzill, 800.000 habitatges iniciats l’any 2007 i la previsió que baixa a rascar els 300.000 pel 2008. En els propers mesos qui hagi tingut l’encert d’estalviar podrà fer-se amb un bon patrimoni.

3 Comments
  • David
    Posted at 12:18h, 29 març Respon

    Cal anar amb compte amb algunes de les previsions que ara fan els constructors, algunes de les quals potser van destinades a obtenir un tracte més favorable de l’administració.

    A mi el que veritablement em preocupa és el que pot passar amb les economies familiars a causa del tancament de l’aixeta. No és només que paguis més d’hipoteca o que ara el teu habitatge pugui valer menys de quan el vas comprar (cosa que passarà en alguns casos), sinó del fet que sense el diner fàcil el consum pot caure en picat.

  • admin
    Posted at 21:04h, 28 març Respon

    Hola Ferran.

    Però la pèrdua de valor també ens perjudica, per exemple en el cas hipotètic que es tibgués que demanar un crèdit i possar-la de garantia, que amb els temps que ens venen a sobre mai hauriem de tencar les portes a aquesta possibilitat.

    Salut i €

  • Ferran
    Posted at 20:50h, 28 març Respon

    La reducció del patrimoni familiar, en principi no té més incidència que la psicológica: si tu, com jo i molta més gent, només tenim en propietat el pis en que vivim, ens dona igual que valgui més o menys.
    Un tema diferent és si el tens finançat en excés, perque amb la pujada de tipus d’interés dels últims temps això et pot significar una càrrega insalvable.

Post A Reply to admin Cancel Reply